Sense poemes,
els sofriments serien
tan tenebrosos
com, de nit, la tempesta
en un mar sense platges.
De: Tankes, XLII.
Escrites entre els anys 1965 i 1988.
Joana Raspall. Poesia lírica completa. Batec de paraules. 2021
Pròleg de Carles Duarte.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sofriments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sofriments. Mostrar tots els missatges
31 de desembre 2022
Sense poemes
29 de gener 2022
Sense poemes
Sense poemes,
els sofriments serien
tan tenebrosos
com, de nit, la tempesta
en un mar sense platges.
XLII, p. 249
De Tankes escrites entre els anys 1965 i 1988
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte
24 de desembre 2017
Les ciutats
He llegit que Morosini,
general, ambaixador
de Venècia, volgué
endur-se les escultures
del frontó del Partenó.
Va fer muntar una bastida,
hi va fer grimpar els esclaus
i, en el moment més difícil,
algun puntal va fallar.
Caigueren homes i estàtues.
Decebut, el general
va abandonar el seu projecte.
Ell les volia senceres.
Els trossos allà escampats
varen servir per fer cases.
Molts savis han meditat
sobre el sorprenent misteri
de poder crear bellesa
a partir d'un bloc de marbre.
Pocs sobre el camí contrari:
treure un carreu escairat
del tors d'algun déu antic,
convertir en grava una Venus,
poder trepitjar llambordes
fetes de membres sagrats...
Així s'han fet les ciutats:
construïdes lentament
amb perdres que ahir van ser
vides humanes: amors,
sofriments que ningú no recorda.
Narcís Comadira. Les ciutats. 1976
general, ambaixador
de Venècia, volgué
endur-se les escultures
del frontó del Partenó.
Va fer muntar una bastida,
hi va fer grimpar els esclaus
i, en el moment més difícil,
algun puntal va fallar.
Caigueren homes i estàtues.
Decebut, el general
va abandonar el seu projecte.
Ell les volia senceres.
Els trossos allà escampats
varen servir per fer cases.
Molts savis han meditat
sobre el sorprenent misteri
de poder crear bellesa
a partir d'un bloc de marbre.
Pocs sobre el camí contrari:
treure un carreu escairat
del tors d'algun déu antic,
convertir en grava una Venus,
poder trepitjar llambordes
fetes de membres sagrats...
Així s'han fet les ciutats:
construïdes lentament
amb perdres que ahir van ser
vides humanes: amors,
sofriments que ningú no recorda.
Narcís Comadira. Les ciutats. 1976
30 d’abril 2017
Un sol mot
La mesura la dona el sofriment
i també dona el goig i l'esperança.
Volguem contra corrent i a cada riba
hi ha gent que ens recrimina i ens combat.
I ara propòsits i silencis fan
un sol recer i a l'arbre de les hores
el temps detura el temps i s'hi emmiralla.
Tot és risc i fulgor enllà del gest
i quietud de bosc a l'esplanada
dels anys i dels projectes. Molt endins
hi ha el neguit que desvetlla poderosos
contrallums i l'arena en què tota aigua
s'exalta i mor.
Xarxa de vent, la tarda
sotmetrà l'infinit a la mesura
d'un sol mot: som. La resta és pura anècdota.
Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits. 1996
Pròleg de Salvador Espriu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)