A Vicenç Burgas
Com ho sabies, amic, que cada hora
era una fulla daurada, tan sols
un miralleig de la fràgil claror,
que tot és vulnerable com les roses
llevat del vent de sempre, el que s'enduu
cada hora i cada fulla i ens despulla,
ens deixa com els arbres a l'hivern
a la teva devesa, com la barca
varada sense els nois. Com ho sabies,
amic, com en deixaves, amatent,
un rastre d'or vivaç en els teus versos...
16 de febrer de 1993
Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Burgas [Vicenç 1930-1992]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Burgas [Vicenç 1930-1992]. Mostrar tots els missatges
02 de juny 2016
In memoriam
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
arbres,
Bastardas [Joan 1919-2009],
Burgas [Vicenç 1930-1992],
claror,
devesa,
fulles,
hivern,
poesia d'homenatge,
poesia per a un poeta,
roses,
vent,
vulnerabilitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)