 |
El seny és esmussat, l'ull es desmenja
de l'esblaimat dibuix de l'aparent;
enllà de ma finestra indiferent
s'arrosseguen les esmes d'un diumenge.-
Que vanament aquell tapís no penja!
El cos suau, la cara resplendent
apaguen, en final desvagament,
la deessa que riu i la que es venja.
Ans que la nit final em sigui a punt,
al fatídic avui tombo la cara;
tan envilit, em sembla ja difunt.
I un nou esclat de fe m'anima encara,
i torno, cor batent, a la llum clara
per galeries del record profund.
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parlament de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parlament de Catalunya. Mostrar tots els missatges
11 de novembre 2012
Lleialtat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)