He penjat la guitarra a l'escàlem
i he deixat la balada nedar sola
a l'impuls del corrent.
Poso el rem musical arran de l'aigua,
just a nivell,
i l'harmonia puja
des del pou del ressò,
xopa d'escuma, enribetada d'algues;
polsa la pauta oberta de les cordes
i vibra commoguda la ribera.
Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991
Pròleg: Màrius Sampere
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guitarra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guitarra. Mostrar tots els missatges
02 de setembre 2015
IX
Etiquetes de comentaris:
algues,
balades,
guitarra,
harmonia,
poesia sublim,
Premi Josep Maria López-Picó 1990,
riberes,
Tello [Alícia 1923-]
17 d’octubre 2009
Divuit anys
A la Nora, el 21.1.1996
Quan tenia divuit anys,
les noies eren de vidre,
els guerrillers, herois
i els cabells, senyera.
El món era lluita,
i la lluita, un món.
Els llibres clandestins
circulaven amb desfici.
Ballava, però,
balades romàntiques
i de la guitarra en feia
estri de feina com l'Atahualpa,
l'Ibáñez o en Serrat.
Quan tenia divuit anys,
passava pors grises
i alguna nit d'insomni
però vivia a raig
i ple de somnis
quan tenia divuit anys.
Toni Sitges i Serra. Amor roig. 1997
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
ballar,
divuit anys,
flors,
guitarra,
herois,
joves,
llibres,
persones,
pors,
Sitges i Serra [Toni],
somnis,
viure a raig
Subscriure's a:
Missatges (Atom)