Vaig aprendre a escriure amb saba de lligabosc.
Damunt
l'escorça de bedoll apareixien de sobte
lletres blaves,
que deien hort, que deien liquen, que deien epilobi.
Era com veure fils de foc nodrint-se,
aliens als dogmes de la nit.
Com observar les agulles del no-res
signant prodigis de pluja.
Si la meva mà prenia amb força aquell palet punxegut,
amb la mirada aquosa, veia la por, aquella por,
de l'os quan surt del parany.
Que deien fam, que deien fam, que deien nyam!
Aina Riera Serra. A la taigà. 2022
Presentació de Marc Almendro i Campillo.
Introducció de Caterina Riba.
24è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart.
