per trobar-se en els mots,
els vells ponts transparents,
perquè dansin les veus
dins la casa de l'aire
La cadència remota dels sons
es compassa.
El dia reescriu
el cercle del temps.
Flueix el món.
Escolto, amatent,
com respira.
En retrobo el tacte i l'alè
al fons d'uns ulls
i en el teixit de les paraules.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
Editor: David Jiménez Cot.
Pròleg de Marie-Claire Zimmermann.
