Llevantada, fúria

Llevantada, fúria

gel, boira, flama.
Estats físics que mesuren
la textura de la força
que desfermen dues gotes
en formar-se dins i fora teu

un oceà.

De: Amarar la mare, amarar a la mare.

Sandra Blanch. Amarar. 2024

XXVIII Premi de Poesia Màrius Torres 2023.

Els silencis

                     A les meves àvies

Aquella tarda vora el foc
l'àvia feia ganxet
i no em mirava
Les flames alçaven
les nostres llàgrimes

Jo en aquell temps
no en sabia
de desfermar
les paraules
Ella, sàviament
callava
En els meus ulls
reflexos de llum
com dards antics
cremaven

Àvia, els teus fills morts
et ploren al foc
no veus les flames?

Gisela Vicenç i Pasqual. Ofrena. 2019

Prefaci: Lluís Freixas Mascort.

Postfaci: Núria Pujol Valls.
Portada: Clara Gispert Vidal.

Fotografia biografia: Alba Alzina i Vicenç.

Jus lo front port vostra bella semblança (5)

L'amor que us hai en totes les parts m'ascla,
car non amec pus coralment nulls hòmens;
tan forta amor com cesta que el cor m'obre
no fonc jamais en null cors d'hom ne arma.
Màs sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'ard e mos cinc senys desferma;
co'l monjos bos que no es part de la cetlla,
no es par mon cors de vos tant com dits d'ungla.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424)

Antologia general de la poesia catalana, 2012
Edició: Josep M. Castellet i Joaquim Molas.