la insubmissió: amb el coll indicar
un no ampli i ferm
després cercar entre els mots una escletxa
rosa que roda amb furor en cada pètal
ulls de bisó i d'infant en sortir de la ciutat
l'insoumission : du cou faire signe
d'un non ample et ferme
depuis cherchant parmi les mots une brèche
rose qui roule avec fureur en chaque pétale
yeux de bison et d'enfant au sortir de la cité
De: Figura de l'esclau (Carnació) = Figure de l'esclave (Carnation), 6.
Nicole Brossard. Museu de l'os i de l'aigua. 2013
Traducció d'Antoni Clapés.
I
A l'abisme immediat
les grues esfondren
retrats passats pel temps.
A la incertesa del futur,
no li calen explosions
que enfonsin esglais
en un sol crit.
XX
El dolor ens fa madurs davant la gent
i petits davant el món.
XXI
He sortit a passejar, de fosc.
El vent. La pols. Cap rastre.
Petjades desproveïdes
del calçat que t'estreny més enllà
de la frontera.
Des de l'església, la vista del mar. Dellà.
Llimonera en un pati, portal esbalandrat.
Escales que no em baixen al passat
quan jugaves a ser gran. Veure't
construint records.
He sortit a buscar fal·làcies.
Tu i la solitud
d'aquest passeig.
Irene Tarrés i Canimas. I si ens enfonsem?. 2005
Premi Amadeu Oller 2005
Calçar una vida petita,
estranya joguina,
i sentir-la avançar.
Som aquell tren que no sortia del menjador
però que mai tornava a casa.
Si se't menja una balena,
no et morissis pas de por:
quan tindrà la panxa plena
¡sortiràs pel sortidor!
Ricard Bonmatí. Estimades feres. 2009
Il·lustracions: Montse Ginesta
Se m'ha escapat un globus
tot sortint per la finestra.
No m'han sabut dir on anava
ni la mare ni la mestra.
Sé que ha creuat l'oceà
fins a una illa deserta.
S'ha enrotllat a una palmera
per si animava la festa.
Els crancs fan sonar les pinces.
Els dofins vinga a saltar.
Bufa el pastís la balena
i el globus torna a volar.
Ha pujat fins als grans núvols
i tots el volien moure!
I de tantes rebregades,
de cop s'ha posat a ploure.
Després ha sortit el sol.
Set colors ha anat comptant.
I per l'arc de Sant Martí
ha baixat fent tobogan.
Ha tornat al meu jardí
i a una branca s'ha lligat.
Com si fos una gran fruita,
brillant, que ha madurat.
Núria Albertí. Poemes de sol i mosques. 2021
Il·lustracions de Mercè Galí.
A fora polsim de plugim;
obrim, sentim lo tim tim
i obrim i sortim
a la vella estrella
—meravella—
llet amb canyella.
Mari Chordà. Locomotora infidel pel passat : quaranta poemes i un somni-guió. 2000
Els animals van sortir
tots del melic de la Terra.
Per tant qui es mira el melic
no sempre l'erra.
Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altres bitxos. 2021
Poemes adaptats per Jaume Subirana.
Il·lustracions de Maite Mutuberria.
Un barri.
Al capvespre.
Les coses es preparen
per passar
sense que les vegem.
Estrelles i papallons nocturns.
I peles que es decanten de la fruita.
Però encara no.
Un arbre negre.
Una finestra groga com la mantega.
Una dona s'ajup per agafar una criatura
que just ara corre
als seus braços.
Surten les estrelles.
Els papallons voleien.
Les pomes es fan dolces en la fosca.
Eavan Boland. Sal oceànica = Ocean salt. 2022
Textos en català i anglès.
Selecció, introducció i traducció de Miquel Àngel Llauger.
El cicle de l'aigua plovent
sobre el mar fumejant
tornant-se boig perquè ho repeteix
cada dia. Fes que sigui
diferent, senyor pell verda
de truita de riu
i ulls berbena de nucs florits.
La làmina calcària que hi ha dins la sípia
i encara batega.
D'on volies sortir.
Silvie Rothkovic. Als llacs. 2021
Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adeu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
—deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
Clementina Arderiu, dins
Llanterna màgica: antologia poètica. 2016
Selecció, notes i activitats: Carlota Casas i Pep Paré
Il·lustracions: Carme Solé Vendrell
