M'has dit, en veure'm, que sortia el sol ... i he somrigut. M'has dit que avui semblava molt jove ... i no t'he cregut. M'has dit que semblava una reina ... i com he rigut! Però quan m'has dit: Que la cinquantena m'ha tornat més subtil, que continua sent sincer el meu esguard, que els anys m'han aportat tendresa d'esperit, i que ara el meu gest és més serè i més cordial... t'he agafat, corpresa, les mans i t'he dit: Gràcies! Gràcies per estimar-me tant! Imma Fuster i Tubella. Poemes de capvespre, 2004