emoció i potència transformadora
de la vida l'amor el trajecte.
Quan els dies es tornen brillants,
líquids, surant dins ca meva ambulant.
Sons esdevinguts benestar i afecte
terres gironines prevalença.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris benestar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris benestar. Mostrar tots els missatges
07 d’agost 2025
30 de juliol 2023
cap al vespre
Endevino la balada del batec
sota el tacte de l'essència primera.
Ets el temps benigne que dorm dins meu,
que crea de nou totes les metàfores
de vuit mesos de gestació
quan l'horabaixa remou
el meu cos, mentre et penso.
sota el tacte de l'essència primera.
Ets el temps benigne que dorm dins meu,
que crea de nou totes les metàfores
de vuit mesos de gestació
quan l'horabaixa remou
el meu cos, mentre et penso.
Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010
Pròleg de Joan-Elies Adell
Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009
Ciutat d'Igualada 2009
12 de desembre 2021
Nadala per als nouvinguts
Us vull dir «Feliç Nadal»
i us ho dic en català.
Totes les llengües són bones
per beneir i estimar.
Quan l'amor es fa paraula
de tothom és ben rebut;
amb amor, doncs, us desitjo
benestar, pau i salut!
Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013
Il·lustracions d'Ignasi Blanch
Pròleg de Carles Duarte
Edició a cura de Mercè Ubach
22 de juny 2019
Pels volts de Sant Joan
 |
El perfum que s'arrela
als nobles arbres de la ciutat
i a recer de la nit
amics que se sumen
a animades revetlles
vespres i nits d'estiu
de repòs i benestar
nit, llum i fum.
Dir poble i sentir-se bé.
Sentir el cor de la humanitat,
i respirar plàcidament.
Poesia inèdita. Teresa Grau Ros |
25 de desembre 2018
Nadal
Han callat un moment el vent i el mar
i les fonts tenen dolls aturats a mig aire,
que no gosen tocar
una terra que es diu "beneïda"
perquè un dia,
una Nit,
van donar-li un missatge de pau.
Ens tremola la veu preguntant:
―Què n'hem fet del missatge?
Sols això:
On hi ha fam, ignorància i dolor,
on hi ha guerres i mort,
hi duem amb pompa i lluminàries
les engrunes sobreres del nostre benestar.
No tenim més amor,
que "nosaltres"
també ens anem tornant pobres;
que mai en tenim prou.
L'orgull no ens ha permès demanar
en bescanvi
que "ells" ens siguin model
del coratge de viure en mancances.
De no rendir-nos mai,
de voluntat i força per estimar la vida
amb gratitud immensa
de tenir sostre i pa.
Això ens enriquiria.
Deu ser això, la pau.
1998
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
i les fonts tenen dolls aturats a mig aire,
que no gosen tocar
una terra que es diu "beneïda"
perquè un dia,
una Nit,
van donar-li un missatge de pau.
Ens tremola la veu preguntant:
―Què n'hem fet del missatge?
Sols això:
On hi ha fam, ignorància i dolor,
on hi ha guerres i mort,
hi duem amb pompa i lluminàries
les engrunes sobreres del nostre benestar.
No tenim més amor,
que "nosaltres"
també ens anem tornant pobres;
que mai en tenim prou.
L'orgull no ens ha permès demanar
en bescanvi
que "ells" ens siguin model
del coratge de viure en mancances.
De no rendir-nos mai,
de voluntat i força per estimar la vida
amb gratitud immensa
de tenir sostre i pa.
Això ens enriquiria.
Deu ser això, la pau.
1998
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
09 de juny 2016
L'índex de benestar emocional o de felicitat
La felicitat és un sentiment, un estat d'ànim
Ferran Salmurri, dins,
caracteritzat per emocions de satisfacció,
grat i plaer. Som feliços quan ens sentim bé
amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.
Fragment
Ferran Salmurri, dins,
Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. 2013. P. 32
30 de maig 2016
ALBADA
Recolzat al balcó, per on s'enrosquen
les gentils i florides campaneres,
per on com una verda catarata
pomposament, tota raïms i pàmpols,
se desborda la parra luxuriosa,
rebo el petó del sol ixent.
La brisa
du perfums estivals que el cor penetren;
el cel és blau i rutilant; sonores
al voltant dels raïms brunzen abelles.
Damunt dels pàmpols, gravement gaudint-se
dels raigs del sol, les zumzidores mosques
se refreguen les mans amb complacència,
com hisendats per qui el nou jorn se lleva
sense temors ni angoixes...
Quina calma,
quin benestar respira el món! Quant bella
se desperta la vida! Quant ditxosos
semblen la terra, el cel, la llum i l'aire!...
Cert és que l'Home encara dorm, i em trobo
tot sol amb la Natura cara a cara.
p. 127
Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas
les gentils i florides campaneres,
per on com una verda catarata
pomposament, tota raïms i pàmpols,
se desborda la parra luxuriosa,
rebo el petó del sol ixent.
La brisa
du perfums estivals que el cor penetren;
el cel és blau i rutilant; sonores
al voltant dels raïms brunzen abelles.
Damunt dels pàmpols, gravement gaudint-se
dels raigs del sol, les zumzidores mosques
se refreguen les mans amb complacència,
com hisendats per qui el nou jorn se lleva
sense temors ni angoixes...
Quina calma,
quin benestar respira el món! Quant bella
se desperta la vida! Quant ditxosos
semblen la terra, el cel, la llum i l'aire!...
Cert és que l'Home encara dorm, i em trobo
tot sol amb la Natura cara a cara.
p. 127
Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas
30 de gener 2016
La docència
La docència, com la medicina, no és
una ciència exacta, sinó que més aviat
s'assembla a un ofici o un art, com hem dit.
En tot cas, més que d'un saber es tracta
d'un bon grapat de competències.
(Fragment)
23 de maig 2014
Tocant al cel
Tocant al cel, al fons del pou,
al llit, a la tomba o al pis,
ni déu no ens pot empresonar,
que el cel ens dona el seu mannà
cada matí, i el món feliç
ens diu nens, ja veieu qui sou...
Som l'univers i prou, ja està,
que el món no ha estat mai un museu
ni un temple d'aquests de la creu
ni un laboratori: ningú
pot negar que és casa teva... per tu.
Qui s'atreveix i vol, hi viu i hi jeu.
Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments
i ocasió de les ocasions. 1994
al llit, a la tomba o al pis,
ni déu no ens pot empresonar,
que el cel ens dona el seu mannà
cada matí, i el món feliç
ens diu nens, ja veieu qui sou...
Som l'univers i prou, ja està,
que el món no ha estat mai un museu
ni un temple d'aquests de la creu
ni un laboratori: ningú
pot negar que és casa teva... per tu.
Qui s'atreveix i vol, hi viu i hi jeu.
Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments
i ocasió de les ocasions. 1994
22 de maig 2014
La veritable pau
-Tu saps què és la pau?
...
-Seria una cosa així com l'abundància
de béns per a tothom, el progrés de la
cultura, la sanitat, el benestar, la comunicació,
l'alegria, la seguretat del futur, el respecte
a la dignitat de les persones i dels pobles.
(Fragment)
Valors per la convivència, 2003
Text: Esteve Pujol i Pons
Il.: Inés Luz González
30 de març 2014
2. Educació emocional en les competències interpersonals
 |
L'estil comunicatiu que imperi en un centre educatiu
incidirà en el seu clima emocional. Quan, de manera
generalitzada, la comunicació entre els seus membres
és des de l'autoconsciència i l'empatia, s'afavoreix, i
alhora es posa en evidència, un clima d'emocionalitat
positiva.
(Fragment)
|
28 de febrer 2014
3. Actituds personals i cultures professionals (2)
 |
... les cultures professionals no són simplement la suma
de les actituds personals dels professionals. Les cultures professionals, com les dels pobles, són un conglomerat d'actituds, valoracions, tabús, relats, i també celebracions, mites, herois... que arrosseguen amb molta facilitat les actituds i valors personals, modulant inclús el sentit crític personal. Poden ser font de construcció professional, però també d'escepticisme i de males pràctiques. La selecció és imprescindible.
(Fragment)
|
01 de febrer 2014
3. Actituds personals i cultures professionals (1)
| Estem parlant de preparació emocional personal, però també d'una cultura professional de grup, de claustre, de centre. I més a la llarga cal parlar de la renovació de les nostres cultures professionals. (Fragment) Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013 |
07 d’abril 2010
Proverbis de l'infern
En el temps de la sembra aprèn,
durant la collita ensenya,
a l'hivern gaudeix.
Un ximple no veu el mateix
arbre que veu el savi.
L'excés de pena riu.
L'excés d'alegria plora.
La cisterna conté;
la font sobreeix.
Un sol pensament
omple la immensitat.
Crear una floreta
és feina de segles.
El millor vi és el més vell;
la millor aigua és la més novella.
Tota menja saludable
s'agafa sense xarxa ni trampa.
Alegries, no rigueu!
Penes, no ploreu!
Fragment
William Blake,
Poesia, veritat i vida. 2001
Traducció: Joan Solé
durant la collita ensenya,
a l'hivern gaudeix.
Un ximple no veu el mateix
arbre que veu el savi.
L'excés de pena riu.
L'excés d'alegria plora.
La cisterna conté;
la font sobreeix.
Un sol pensament
omple la immensitat.
Crear una floreta
és feina de segles.
El millor vi és el més vell;
la millor aigua és la més novella.
Tota menja saludable
s'agafa sense xarxa ni trampa.
Alegries, no rigueu!
Penes, no ploreu!
Fragment
William Blake,
Poesia, veritat i vida. 2001
Traducció: Joan Solé
03 d’agost 2009
16-1-1991 A sumer
Haver escrit bellesa, goig,
bellesa i goig: sentit.
Haver escrit, amb cura,
aquesta breu paraula: dignitat.
Haver escrit això.
I encara més, pensar-hi,
com si fora, de sobte, una primera volta.
Com diuen que vol dir el mot revelació.
Haver escrit, pensat, cregut, sentit.
Després poder dormir, mirar els noticiaris
i beure una cervesa, parlar amb els amics
del regiment del món, de les actualitats.
Enric Sòria. Compàs d'espera. 1993
bellesa i goig: sentit.
Haver escrit, amb cura,
aquesta breu paraula: dignitat.
Haver escrit això.
I encara més, pensar-hi,
com si fora, de sobte, una primera volta.
Com diuen que vol dir el mot revelació.
Haver escrit, pensat, cregut, sentit.
Després poder dormir, mirar els noticiaris
i beure una cervesa, parlar amb els amics
del regiment del món, de les actualitats.
Enric Sòria. Compàs d'espera. 1993
Subscriure's a:
Missatges (Atom)