Toques les cordes
amb gran delicadesa.
Al meu cor sento
les notes, els arpegis
i una allau de moixaines.
De: Escenaris paral·lels. Connexió.
En un tancar i obrir d'ulls. 2023
Text: Montse Maestre Casadesús.
Il·lustracions: Delphine Labedan.
Epíleg de Susanna Rafart.
Rierols daurats s'escolen tartera avall:
orografia del no-ésser.
Or o grafia: fer del plom, or,
-L'escriptura, pedra fiolosofal.
De: II. Fam
Mireia Ibáñez Cid. Esta negra mala herba. 2024
Postfaci: Míriam Cano.
Vas baixar del tren
A ritme de blues regurgitat
Espargint monosíl·labs,
Bufant un vidre pàl·lid,
Tímid de vellesa prematura:
Amb el re-fer del des-fer
A la boca
Anna Campillo. Trencadissa. 2022
Pròleg de Míriam Cano.
Llevantada, fúria
gel, boira, flama.
Estats físics que mesuren
la textura de la força
que desfermen dues gotes
en formar-se dins i fora teu
un oceà.
De: Amarar la mare, amarar a la mare.
Sandra Blanch. Amarar. 2024
XXVIII Premi de Poesia Màrius Torres 2023.
S'enarbora davant la imatge especular,
la dramatització d'abandonar la cura,
la resistència de la tensió travessada
per aquells que ja no hi són,
imatge indicible al centre del vitrall;
aquí i ara, l'ambivalència de la figura
que desentela un desig irresoluble:
l'evocació del perfum,
reemplaçament i obertura.
De: Resignificació, V
Carla Marco. Vivàrium. 2024
Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.
37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024.
La cangura passa
i traspassa.
Tu dius que hi vols anar,
a Sidney.
Jo dic que hi vull anar,
a Austràlia.
Però ningú no hi vol anar,
a noces.
Mari Chordà. No com un so. 2022
Pròleg de Meri Torras Francès.
Fruita presonera
de parets de plàstic,
germina de somnis
de paper guillotinats.
Guaret de suor
i violència.
Quan el vermell culpable
corri pel mercat,
quan no existeixi amo ni estocada.
Quan la gleva de revolta
ens hagi saciat.
Aquell dia,
per un segon,
tornaré a tastar-la dolça.
Sara Cabrera Corbacho. Em serviran a trossos. 2024
Pròleg d'Irene Gómez Diéguez.
49è Premi Vila de Martorell 2024
Premis Categoria Oberta de Poesia
desintegra`t cap a dintre perquè el cos parodia un cos antic
un antiquíssim rostre
i som mirall d'escriure's sense perquè, sense per a qui
Llorenç Romera Pericàs. Ca nostra és un abisme. 2024
Pròlegs de Biel Mesquida i Eduard Escoffet.
Il·lustracions de Queralt Guinart i Homs.
Oh ciutat poderosa
ciutat màxima
vas sofrir pesta
amb foc vas ser cremada
les fustes de sàndal dels jardins
en guspires i en fum s'esventaren
enllà del bosc de murtres
on habita la infància
a tocar del paradís perdut
a tocar mare.
Les onades trencaven una a una
Jo estava sola amb l'arena i amb l'escuma
del mar que cantava sols per a mi.
As ondas quebravam uma a uma
Eu estava só com a areia e com a espuma
Do mar que cantava só para mim.
Sophia de Mello Breyner Andresen. Dia del mar = Dia do mar. 2022
Traducció de Rosina Ballester.
Epíleg de Carles Duarte.
Text en català i portuguès.
mai no tornaré a tenir
aquesta versió de mi mateixa
deixa'm afluixar el ritme
i estar amb ella
ーsempre evolucionant
De: desperta
Rupi Kaur. Tot el que em cal ja ho duc a dins. 2021
Traducció de Bel Olid.
A la meva mare
Parla'm de la vellesa, mare;
de com admetre la caducitat del iogurt;
del glaucoma insistent
que m'entela les venes i l'ossada;
o del mal vent
que encara trigarà
i ja m'esguerra l'aquarel·la
dels paisatges de sol.
Em tremola l'esguard, mare,
emmirallat als teus cabells de fil.
Lali Ribera. Temp(teig)s. 2014
Pròleg d'Oriol Izquierdo.
els dies en què no et sentis
para una mica per
deixar que la teva ment i el teu cos
es posin al dia
ーquietud
De: desperta
Rupi Kaur. Tot el que em cal ja ho duc a dins. 2021
Traducció de Bel Olid.
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2021
