Sembla aturada la pesca
quan la barca lligada descansa
en les cordes de la solitud.
No vol la barca una quietud
eterna, sinó esquitx i xivarri
de gotes, carícies de sal i passions imprevisibles.
Sembla aturada la pesca
quan, en moments encalmats,
s'impregna del somni que jeu
sota vents argentats plens de mar.
Mercè Amat Ballester
Llums del Delta. 2020
Pròleg: Tomàs Camacho Molina.
Fotografies: Llorens Marin Rosales.
Composicions musicals: Jordi Margarit Viñas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada