De bat a bat el cor

De bat a bat el cor,
el nostre cor obert sempre.
De bat a bat la mà
que es lliura, amiga dels amics.
I un futur massa inequívoc,
sempre a l'aguait d'aquells somnis
que anàvem regalant.
Ja som al recer del
vent i de la pluja,
però el navili dels rebels
mai no farà gesta, si abans no
posem un fermall al temps mort.

Carmelina Sánchez-Cutillas. Per si un dia ens trobem. 2024

Il·lustracions de Gemma Capdevila.
Tria i pròleg de Paqui Cano.
Tria i proposta didàctica de Reme Gadea.

La clau, al pany de la certesa

Sempre que et veig, amor, se'm fa diumenge

per tot el trencaclosques dels meus ossos.

Ai, per això tinc por moltes vegades,

pensant en la distància que em separa

dels dies feiners, d'aquelles coses

que de tan senzilles,

no cal moure la mà per a agarrar-les.

Deixa la clau al pany de la certesa

si vols que passe avant, incontenible,

com un riu d'enyorances. Per les vores

-del riu i del meu cos-

ja creixen els baladres i la molsa.

Llibre d'amic e amada

Carmelina Sánchez-Cutillas

Es troba en el llibre:

Quinze poetes valencians del segle XX. 2005

Jo pagaria rescat pel meu silenci

Hi ha coses que fa bonic dir-les en Primavera,
dir-les amb llenguatge senzill d'anar per casa
i el més perfecte equilibri entre la veu i el crit.
Clar que són coses meues, sense gens d'importància,
pensaments i tot això, que no pesen gaire...

De vegades, però, les cremaria totes
com un castell de fusta per sentir-me més lliure,
per saber-me lleugera i amb el cap ple de vent.

Després torne a pensar en elles, en les coses,
com si jugara a amagar amb la tristesa
o a fer la rateta pels carrers amb un espill,
i la sang se m'ablama i em creix tant que recobra
l'amplària més correcta d'una taca de tinta.

Llavors, jo pagaria rescat pel meu silenci,
i a sol post eixiríem tots dos a córrer món,
agafats de les mans com aquells que s'estimen.



Carmelina Sánchez-Cutillas. Conjugació en primera persona. 1969