Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sorgir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sorgir. Mostrar tots els missatges

18 de juliol 2025

Sobre els graons ascendents

   El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit
del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial,
aquests coets com per cridar el dia en què només havia de
veure l'esblaimat reflex pintat molt lentament, lleument, a
les roques.

  Per bé que havien sorgit de la brosta propera, no les
distingia, les aloses: només les sentia elevar-se cada vegada
més amunt, com si ascendissin pels graons negres de la nit.

Magnificat anima mea...


————————————————


Sur les degrés montants


  Le chant des alouettes au sommet de la Lance, à la fin de la nuit du solstice
d'eté : cette ivresse dans le froid glacial, ces fusées comme pour appeler le jour
dont je ne devais voir que le reflet blafard peindre, très lentement, vaguement,
les rochers.

  Je ne distinguais pas, bien qu'elles eussent jailli des herbes toutes proches,
j'entandais seulement qu'elles s'élevaient de plus en plus haut, comme si elles
gravissaient les degrés noirs de la nuit
. Magnificat anima mea...



Fragment.


Philippe Jaccottet. Quadern de verdor = Cahier de verdure. 2021

Traducció d'Antoni Clapés.

18 de febrer 2022

Sorgeix l'amor

      A Teresa Sanahuja i Jaume Cañameras
     en llurs noces de plata.


Sorgeix l'amor del tracte i la constància
amb un somni despert que s'arrela en la vida.
No hi ha temps en l'amor, ni arma, ni distància,
i acatem humilment el murmuri que crida.

Té cabanes l'amor, palmeres d'alegria
i plugims que davallen del cor del violí.
Té bordes el record, amb ramats cada dia,
que fumegen tots junts en un mateix destí.

Sobre els conreus d'amor gairebé sempre plou.
Sobre els camps de l'amor, els dolços ulls del bou.
Sobre els trèvols d'amor, lent va escrivint el rou.
Nit: acala la testa: rep els astres fets jou...


Hospital de Sant Llàtzer, V-1982

D'El gall canta per tots dos

Agustí Bartra. El vent llaura la mar : antologia poètica. 1984

Introducció i tria de Llorenç Soldevila

21 de gener 2022

en veritat

 En veritat us dic
 que no es fa res en veritat sinó
 per la paraula creadora de silenci.

                                Joan Vinyoli


Com hi ha la llum de la lluna
hi ha l'agosarada blavor de la mar,
a les fondàries.

El migdia temperat que s'acaba,
cançons ballables,
un raonament lúcid i senzill.

Esguards de glaç o de tendresa immensa.

Els versos han sorgit sentint 
la llum i la solidesa de la lluna
i el fred del dia que s'acaba.


Poesia inèdita

Teresa Grau Ros

03 de gener 2022

Madrigal

El company me digué
mostrant-me la florida:
Meravellosament
ha nat avui el dia.
I era ver. De la nit
va néixer la celístia.
Se tancaren els ulls
a l'esplendor divina.
Paradoxa galant
jo t'he vista i sentida!
La gran blancor de neu
de sobte s'ennegria.
Angèlica, dels arbres
la figura sorgia.
Passàreu somrient
entre negres espines,
tot era fosc i vos,
fada de l'Harmonia.
Meravellosament
me somrigué la vida.


Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 2009

A cura de Salvador Espriu.

06 d’octubre 2020

Com figures fantàstiques

                 A Francesc i Ellen


Com figures fantàstiques
sorgides del no-res
i un mar igual de fondo
que els negres cims torturats
reflectits a l'aigua
-con invertit de llum
cap al reialme abissal-,
naveguem certs, eterns,
el cor acompanyat
per la respiració tranquil·la
de la sal i el vent,
i el vol fugaç de l'àngel
des de la pedra viva, refulgent,
com reclamat per la veu
obscura del seu salt.

                          (Record de Cadaqués)



Josep Maria Fulquet. Natura d'infinit. 2016