Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris collita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris collita. Mostrar tots els missatges

12 de novembre 2024

Alba

Heu vist?
Hi ha un sol ixent imparable,
tanca les nits de cridòries,
de freds rous inerts estèrils
i de vols d'ocellassa furtiva.

Però més enllà encara,
encén matins lluminosos
transparents i fèrtils
seguits de tardes de collita
i flaires de farigoles,
ben nostres.
A la fi dels camins
no hi ha crepuscles,
ans al contrari,
tot retorna ordenadament.


De: Preludi


Eduard Casas. L'esfera porpra. 2024

Pròleg de Marta Pessarrodona.
Epíleg de Lourdes Godoy Tomàs.

06 de desembre 2018

La llegenda de la síndria

Conten que fa anys i panys,
 als jardins d'un gran palau,
     un rei plantava melons
tots ells amb pell de gripau.

Va passar que la princesa
    no tenia pretendens
   i si un d'ells s'acostava
li ensenyava (grrrr!) les dents.

    El bon rei s'amoïnava:
—Jo no vull que estigui sola...
   I plantant els seus melons
   del tema en feia una bola.

La princesa el temps passava
      entre les plantacions
    de pomeres, cols i raves,
    però sobretot de melons.

     Els cantava melodies
     i els netejava les pells.
     Fins i tot el rei ho deia:
—Guaita quins melons més bells!

   Però un dia la princesa
va entrar en enamorament.
  Se li van pintar les galtes:
—Quin meló tan contundent!

   La fruita era grandiosa.
     Mutació de la natura.
   La princesa que l'agafa
i fa un bes amb molta cura.

  Va ser fruit d'aquell amor
que el meló es tornà vermell
    amb una polpa sucosa
      i una finíssima pell.

Quan fou temps de la collita
  la princesa en va fer talls
tots formant amples somriures
      lluminosos com vitralls.



Núria Albertí. Amanida de poemes. 2008

Il·lustracions: Christian Inaraja.

06 de gener 2014

Allò que el poeta ha de saber

I si ell no hagués conegut les nits de les quals parlà Rilke,
I no era al costat de la dona quan va parir,
Li seria d'alguna utilitat que hagués conegut miracles de jove?

Primer el miracle de construir.
La porta de l'estable és oberta; l'home col·loca totxo sobre totxo.
Ell construeix un mur. El mur sosté les bigues.
Al seu costat resta la caixa d'eines amb el seus poderosos estris.
Aquesta deu ser la forma en què les coses que semblen eternes van créixer!
Aleshores el noi també es construeix;
Cava forats i galeries al terra,
Construeix canals amb rescloses a la sorra, torres i castells de pedra.

Aleshores el miracle de l'abundància de la natura.
El jardí és encatifat amb la gran i vermella fruita de dolça olor.
El vent és desmuntat pels forts arbres.
Oh, la joia de la collita, amuntegant les espaioses golfes amb la riquesa del món!
Aleshores les altes tartanes peonant a través de la porta del graner.
I la pàl·lida fruita de la terra, desenterrada del ric sòl!

Hauria de tenir alguna utilitat per ell que va criar-se en la mesurable
Comunitat del poble?
Ell que ha conegut l'estable, el graner, l'horta i el prat?
Ell que ha estat al cobert de les segadores i amb els homes en el camp de fenc?
Ell que ha conegut l'essència de la fusta on la piconadora va al dic,
De l'embarcació que va navegar més enllà de les xarxes, del bronzejat del pescador a l'exterior?
Ell que ha conegut les cases amb pisos de pedra
I les golfes baixes ennegrides pel fum?

I Oh! Si les nits no són allí, hi ha els dies
Amb l'amor de la llum del cel
I tot el càlid resplendor de la terra!
I si la dona no és allí qui porti vida
Hi ha la mare que sempre la donarà,
Ànima que abraça generacions.


1927

(Traduït de l'anglès per a aquest blog)



Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.