Estimar

ESTIMAR és respectar
la independència del ser estimat
Així concep jo l'amor
¿On collons s'haurà ficat esta dona?

De: Ser, junts (1970)

Claes Andersson. Det som blev ord i mig, Català Allò que es feu paraula en mi : tria personal 1962-1993. 1996

Traducció de Marc Granell i Francisco J. Uriz

Estelada

Estelada ets viva
voles com un ocell lliure.
Des de la mar a la muntanya
ets ginesta que acompanya
la via. I al novembre
al desfullar la flor
digues: sí, sí
per la independència.

Adéu Espanya
Catalunya sobirana
saluda al món
amb la República Catalana.

Serem lliures
serem a Nacions Unides.
Sempre agermanats,
farem rotllana.

Un somni fratern
per la pau.
Podem arribar
a la superació,
amb un castell
d'equilibri i força.

Capdavantera la bandera
estelada oneja i vetlla
la flamma.



Mª Carme Pérez Vidal, dins,

Llibre de la XVII trobada de poesia catalana : Puigcerdà, 2015

Cròniques d'una ocupació

Si en nom de la dona, enfront dels homes,
només les dones no domesticades poden parlar
i si en nom del proletariat, davant dels empresaris,
ho han de fer els obrers, per què els nacionalistes
espanyols es mostren tan contraris a permetre
que, en nom de Catalunya, s'expressin els
independentistes? L'home pot entendre el problema
de la dona, l'amo pot entendre el problema de l'obrer,
i això encara que no els agradin les solucions proposades,
però els estatalistes espanyols, tan patriotes que
defensarien la seva terra amb ungles i dents,
no poden entendre l'independentisme de les nacions
oprimides. Prop de tres segles de dominació els pesen
sobre l'ànima...



(Fragment)



Manuel de Pedrolo. Cròniques d'una ocupació, 1989

M. Àngels Anglada : passió per la memòria (I)

Ideològicament, es declara obertament independentista. La nació catalana,

entesa com el conjunt dels Països Catalans, està oprimida. Que vulgui arribar

a constituir-se en un estat no és cap deliri! És un dret reconegut per a tots els

pobles. La seva visió cívica dels Països Catalans, completament integradora

i respectuosa, aposta per una major comprensió interterritorial i no oblida

tampoc les comarques més abandonades -poc conegudes per la resta de

catalans-. La cultura i la literatura són mitjans eficaços per a agermanar

els catalans i per contribuir a acostar-los molt més.

(Fragment)

Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003