Perquè els dies de pluja els versos eren
finestres que guaitaven clarianes.
Jaume Oliver. Litúrgia de la llum, 2006
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clariana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clariana. Mostrar tots els missatges
11 d’agost 2011
22 de setembre 2010
La meva terra
i jo amb les mans rasposes d'artigaire
que no mesura el temps ni deixa el nom escrit
a cada clariana.
Però tu crida'm fort, tu que saps el meu nom
i fes-me única al món.
La meva terra com un erm
i jo l'eixarcolaire amb la pell recremada
que no compta les herbes que ha anat desarrelant
de sol a sol.
Però tu baixa ardent i fes-me una carn única
tu que saps el meu nom.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)