Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023. P. 111
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.
Pròleg: Teresa Colomer.
Vet aquí que la nit i el dia
no s'han pogut enamorar,
encara que els agradaria:
quan l'una ve, l'altre se'n va!
Versió de Miquel Desclot a partir d'un text de Joxan Ormazabal.
Es troba en el llibre:
Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007
Il·lustracions de Mercè Galí.
A la bona gent de pau
A l'escola, el colom porta una oliva al gat,
l'aranya fa un abric a la mostela,
el ratolí dona la mà al conill,
i el gos llepa les plomes a la merla.
En una cantonada, el cuc saluda la puput,
el poll es vol casar amb la puça,
l'esquirol deixa seure el talp,
i el mosquit du vianda a l'oreneta.
A la plaça, la vespa besa la libèl·lula,
la sargantana porta la formiga a coll,
la mosca s'amistança amb el pardal,
i el dragó du a passeig la papallona.
Arran de mar, el cranc abraça la garota,
el pop escriu sonets a la medusa,
la gavina perdona el deute a la sardina,
i el corb marí esdevé vegetarià.
A la sortida, tots plegats aixequen
un quatre de deu amb folre i manilles.
Miquel Desclot (1 d'octubre del 2017)
Pròleg: Vilaweb
Fotografia de coberta: Sense data de caducitat, de Marga Ximenez
Una illa sola
al mig de la mar brava,
cenyida d'ones...
tots els pujols en flames
de fulles escarlata.
De: Període d'Edo
Miquel Desclot. En coixí d'herba = Kusamakura : de la lírica clàssica japonesa. 2023
Pròlegs d'Ángel Crespo i de Jordi Mas López
La trapezista roja
estima el cavall verd
com el dia, la nit.
El gall i el peix ho diuen
i els músics pinten l'aire
de cel i mar i pau.
Miquel Desclot. Nas de pallasso. 2022
Il·lustracions d'Anna Font.
Patufets i gegants,
prínceps i reis antics,
animals que enraonen
i volen ser-hi amics.
Viuen en les paraules
del qui conta rondalles
o a les pàgines belles
dels llibres de contalles.
Si n'escoltes els contes
i t'agrada llegir,
la màgia del seu món
amb tu voldrà venir.
p. 116
Miquel Desclot, dins,
Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005
Il.: Tesa González
Venim de les més grans fondàries,
d'un món cap per avall,
d'allà on el sol primer s'afaita
davant el blau mirall,
d'allà on no valen pals ni veles
ni rems ni governall.
Omplim el món sencer d'esquitxos
i de cristalls de sal,
de verdes pelleringues d'alga
i d'urpes de coral,
de nacres íntims de petxina
i d'astres de sorral.
A empentes fem anar la roda,
que no s'aturi mai;
la fem ballar, gegant baldufa,
al centre de l'espai;
la fem girar en sardana immensa
per joc i per esplai.
Miquel Desclot. El domador de paraules : poesies incompletes, 2012
Il.: Mercè Galí
