Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pits. Mostrar tots els missatges

24 de juliol 2025

obren incisions

                      Sents el pit buit?
                      Sents el pit sord?
                             Felícia Fuster


obren incisions
despertes
mossegat el pit
salvat              avui


cares ressons
no d'objectes intentes
estimar-te      és difícil


penses el desig
no saps
si entenen la teva nova
expressió facial


ーsens dubte
no ha estat violació




Mireia Vidal-Conte. 5 cm : (la cicatriu)2012



També es troba a:

«Solcada pell, cap fil no et guareix»

Dones i malalties

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 130

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

18 de juny 2025

Tabriz és una ciutat universitària

Tabriz és una ciutat universitària
i els nois es treuen les arracades abans d'entrar a classe.
Les noies han d'enganxar-se a les espatlles un casc de
tela negra que els cobreix fins la forma dels pits. Parlen
de Forough i de Hedayat. S'acosta l'hivern, «el principi
de l'estació freda», i calculen els anys que els queda als
poetes menors per acabar de ser amassats per la fosca



Juma B. Barratxina. Un estany que vessa : (les anques del cansament). 2021

XLI Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March, de Beniarjó, 2021.

12 de juny 2021

Barrejadors de ciutats

Freda de nit que se'n va i de rosada
una herba poca ens enfebra el turmell;
l'aire és a punt per al cant de l'ocell:
l'alba ens espera dellà la collada.

Ja et som a prop, oh ciutat ben tancada,
i, missatger dels teus glavis jussans,
l'esglai enfonsa, gebrades, les mans
fins on ens malda l'entranya mullada.

Però no escau un genoll que tremola
ni aquell gemec que es mig queda a la gola,
oh mort, davant tes tenebres iguals,

car ja el nadó que tot just es descluca
té dintre el pit un puny d'ombra que truca
al teu palau que pertot té portals.


De: Món d'UlissesEl viatge. I


Mercè Rodoreda. Agonia de llum. 2002

Edició i pròleg d'Abraham Mohino i Balet.

23 de juliol 2020

Alba

Alba
tan feixuga
de pas
tan lent 
                      trencar
                      poc a poc
                      la closca
                      de la boira

Estripar
el pit
al crit
                      d'existir
                      perquè
                      sí




De Cicatriz, 1996 ; 5 sonets minimalistes, 1

Teresa Rita Lopes, dins,



Com elles = Their kind : una antologia de poetes occidentals del segle XX. 2017

Edició i traducció: Mireia Vidal-Conte, 2016

04 de juny 2019

Cinc-centes albes més endins

Cinc-centes albes més endins
ancoraràs damunt la mar.
Navegaràs un altre món desconegut.

Tendràs el cor eixut
i, dins el pit, l'ànima nua.





Clara Fiol Dols. Miloques i rabasses. 2018

Pròleg: Sebastià Portell


20 de març 2011

DEVIA ser molt xiquet,

El pilar dels Xiquets
Devia estar molt cansat,
Devia estar conveçut
Que ho faries
Si t'implorava a la falda,
Perquè em recorde adormit,
Assegut entre -sostingut per- els teus braços
I amb els teus pits blanets de coixí.
Fou suficient.

Lluís Roda. De l'ànima, 2006