L'endemà de Vandellós

«Aquesta mar havia estat blava,
innocent la seva escuma
cavalcada d'infants riallers.

Olives de soques antigues
oferien crineres de seda
verd i plata a la pinta del vent.

Ocells blancs arribats abans d'hora
s'avançaven a la primavera
els jardins d'ametllers ja florens.

Quina olor se sentia a les vinyes
els capvespres daurats de veremes,
pau i treva signada amb l'hivern!

Aquesta pàtria havia estat bella.
Ho era tant, que la veia petita
un poeta amb el nom d'un vell rei.»

El silenci va cloure aquí els llavis
no escoltats, l'endemà de l'incendi.
L'endemà, el dia abans del no-res.

Maria Àngels Anglada

Es troba en el llibre:

Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX. 1999

A cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal.

si no fos per tu

Si no fos per tu
saltaria al buit de la ignorància,
del no-res.
Perdria la partida, abatuda,
de dames blanques sobre negres
despietades, goludes.
Dorms petita meva.
Si no fos per tu
tiraria el món a l'oblit
i aquest cop, d'aquest cos que estimo,
al fons —potser sí.

De: Tardor: la força d'una arrel

Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010

Pròleg de Joan-Elies Adell

Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009

I aleshores nosaltres

I aleshores nosaltres
pobres cadells esporuguits
que estimàvem l'estiu
que creixíem al pati de la nit
i nedàvem en l'abundància del no-res
vam descobrir
que ens havíem fet grans
que aquell era un espai ja destruït
i no gosàvem dir: em moro de tristor
o tinc set
enduts pel vent
vam descobrir
que ja podíem viure sols
vam descobrir l'antiga por de la foscor
arribats en terra de ningú
nosaltres
que estimàvem l'estiu.

Josefa Contijoch. Congesta. 2007