Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentir-se. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentir-se. Mostrar tots els missatges

21 de febrer 2025

Fred

Hi ha pomes així: madures només allà
on les ha tocat el sol.
Dolces només allà.

Em sento enganyada: la meitat freda
dura més que la calenta.



Ekaterina Iossifova



Es troba en la revista: 

Reduccions, núm. 100, p. 77

Traducció: Eva Sableva
Revisió: Oriol Izquierdo

22 de febrer 2016

Lluna mataresa

El sol, estrac de la jornada de treball,
lent va i se colga als peus del mont.
La lluna, s'és posada en cent i un mal,
veient la llumera del tramont:
vestit de plata, llong, fi com seda,
que sigui estiu, hivern o primavera.
Així vestida, se senteix senyora,
té una estrella a costat, per li fer de servidora.
Si la nitada és freda, pren una nuvoleta,
se l'acucuja en el runco, com una flassadeta.
Ixi, està en giro tota la nitada,
com una dona lleugera, encervellada.
Quan no se veu, si plou, o és fent-se nova,
no és povidant, és colgada en qualqui alcova.
Fa candela als enamorats, ma és discreta,
i quan se basen, li foti la riseta.
Entre un bas i un carinyo lis hi dóna una ullada
però no és petègola, la boca té tancada.
Mira, uspieja el món a sota des peus,
no la trastoca arrés, afets bels o feus.
Se n'aixeca el sol, comença el maití,
se retira de pressa: és ora de dormir.
Forses se resenteix o s'és ofesa
però la veig així.....un poc mataresa.



Anna Maria Piras



Es troba en el llibre:

Atzur, or, verd i vermell. 2009

31 de març 2013

Aiguafreda

El meu poble és un tresor
petitet, airós, alegre,
Aiguafreda té per nom,
fins el nom és una festa.

Té rius i fonts d'aigua clara
té valls, té cims i muntanyes
i el que és més important
una gent molt ferma i sana.

El qui a Aiguafreda arriba
i és per primera vegada,
avui se sent foraster
demà ja se sent de casa.

El meu poble és un tresor,
qui el coneix no se n'aparta
com Aiguafreda, senyors,
no en trobareu cap més altre.



Carme Parella i Mas

23 d’abril 2010

Un ofici del qual un

Un ofici del qual un
hom pogués sentir-se eufòric:
calcular la pesantor
específica del liti,
quant fa el ròdol dels estels,
la set-centes set mil·lèsima
part d'un gra de pebre molt,
i jaquir tota la resta,
i crear milers de mons,
cap dels quals fos comparable.




Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels. 1992