 |
El seny és esmussat, l'ull es desmenja
de l'esblaimat dibuix de l'aparent;
enllà de ma finestra indiferent
s'arrosseguen les esmes d'un diumenge.-
Que vanament aquell tapís no penja!
El cos suau, la cara resplendent
apaguen, en final desvagament,
la deessa que riu i la que es venja.
Ans que la nit final em sigui a punt,
al fatídic avui tombo la cara;
tan envilit, em sembla ja difunt.
I un nou esclat de fe m'anima encara,
i torno, cor batent, a la llum clara
per galeries del record profund.
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells [Antonio]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells [Antonio]. Mostrar tots els missatges
11 de novembre 2012
Lleialtat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)