Sí, ara soc aquí,
al centre del No-res del meu país,
l'esquerpa plana seca.
I brindo pels cent Mai,
tots els Potser, pel tímid Tant se val
i aquell Enlloc enorme...
Salut, oh vida!,
esquerpa plana seca.
Sí, ara soc aquí.
De: Tres motets profans, [3].
Narcís Comadira. Llast. 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada