Homenatge a Botticelli Els focs follets de la mar en l'airecel fan corranda, la garlanda sura arran de clarors tendres del pin...

Impàvid i orgullós llueixes la força originària, testa fèrria de guerrer de glòries antigues. Tems la força desfermada de l...

També un camí cap als afores. Una mena de fe. Un senyal. El cirerer s'esfulla. Resplendeix la fruita sense explicació            ...

com pastar una vida          o un poema amb massa mare               on tot és                        potencial esfèric de l'espera.    ...

De cada racó de la vida en pot brotar el plaer d'escriure. En el moment de florir ell no s'atura a pensar d'on surt perquè, si h...

Un sol ocell, molt a prop, va donant cos al silenci. Un únic toc de campana i un plor d'infant. El temps dorm. És bo de creure-ho així, ...

Soc la magrana dolça i amarga que esclata del magraner que sobreviu en aquell pati de l'Espluga. De: Després dels esbarzers .  2018 Meri...

La foscor ve a galop, trotant. Dins el meu llit badalla, trotant. Carrega gep i dalla, trotant, trotant. La foscor de ciclop, m'escup i ...

                 Sembla aturada la pesca              quan la barca lligada descansa                 en les cordes de la solitud.           ...

Castell d'Aro empujolat sobre els brancs de la mimosa, cabellera lluminosa que li ofrena el seu esclat. El poble vora el castell que Ben...

A Platja d'Aro l'estigma de Babels del segle vint embruixant el laberint devora la mar benigna. II De: Baix Empordà Montserra...

Fenals de Baix, contrapunt de la solitud que nia al peu de Santa Maria que mor a Fenals d'Amunt. IV De: Baix Empordà Montserrat Va...

Tu, Vall d'Aro, els ets fidel, lluites, treballes, reposes, i de la terra i el cel n'abastes totes les roses. i V De: Baix Empordà...

Una abraçada, bromes, una conversa, jocs i somriures. Cada cop que us retrobo, el món és una festa. De: Escenaris paral·lels. En un tancar ...

Les ones brunzents avancen cap a la platja; s'inflen i van a estavellar-se contra la sorra. Enormes i impetuoses tornen sens treva, fins...

Tabriz és una ciutat universitària i els nois es treuen les arracades abans d'entrar a classe. Les noies han d'enganxar-se a les esp...

Sí, ara soc aquí, al centre del No-res del meu país, l'esquerpa plana seca. I brindo pels cent Mai, tots els Potser, pel tímid Tant se v...

El carrer per on passeges els dubtes                  no té neguits;         tampoc te'n treu els teus. Parles, però, amb l'asfalt, ...

No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

Si la vida és un regal, el regal és el present i viure'l estimant tant com el molí estima el vent. Roc Casagran. L'abraçada que . 20...