mira't el cos xiuxiueja no hi ha cap casa com tu ー gràcies De:  florir Rupi Kaur. El sol i les seves flors . 2018 Il·lustracions de ...

Trenta-sis em fa pensar en combat. Avui que no em sé dir, vinc a la plaça. Trontollo i soc sense sintaxi. Veig arbres amb fulles Marça...

Tota la nit esperi l'alba, i el cel no veig emblanqueir. Ah, si volgués el vent que passa portar-me aquí el teu sospir! Del teu castell ...

Quan per la tardor, se'n va l'oreneta no li dic: Adeu! Li dic: A reveure! Ferran Agulló De: 34 poesies per aprendre i recita...

Muntanya avall grocs i vermells encenen roures i alzines i els xops s'acomiaden de les darreres fulles. Mercè Macip i Gich...

I el mar, emmirallar-se en la blancor de l'aire. I abolir la frontera ᅳque era això, l'horitzó. I respirar les boires en l...

Algun vespre, tardíssim, penso què pensaran els fills dels nostres fills allà a sota del mar sobre el canvi climàtic. Roc Casagran. L...

Perquè crec en les paraules, viatjo cada nit al món del silenci. Rosa Maria Arrazola. Rai . 2014 Pròleg de Maria Antònia Massanet. Premi Ciu...

Es desfulla la roba en batalla ferotge dels sentits. A fora viu la nit i s'endanya la calma esquiva i freda. Puc sentir com voreges amb ...

Llampaies, llogarret amb camps, veïnats i riera, masos a l'entorn de l'era, hort menut, carreró estret. Finestra, ràfec, llindar, pi...

Enigmàticament ens ho diu la lluna: les manques del massa amor soles s'atenuen. Només el desamor desmembra els espills mancats de mirade...

la insubmissió: amb el coll indicar un no ampli i ferm després cercar entre els mots una escletxa rosa que roda amb furor en cada pètal ulls...

Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

No hi ha Fragata com un Llibre per dur-nos a Terres llunyanes ni Corser com una Pàgina de juganera Poesia - Aquest Viatge admet el més pobre...

Obrir la finestra i que volin: la pestanya d'un desig, la sorra de la mirada, la música apagada. Obrir la finestra i que el poema les pu...

Cauen les fulles, els ocells marxen, mengem castanyes a la tardor. Obre el paraigua que ve la pluja. El fred arriba. Adeu calor. Alumnes de ...

Aigua gelada en els pols; aigua que brolla als ullals; aigua dolça a les llacunes; aigua salada a la mar; llàgrimes d'aigua a le...

Tota paraula espera i arriba als ulls de l'ànsia si escoltes com el vent impulsa cels d'edats estranyes. Alça't, com el xiprer, ...

Tres crecs al sacre i torno a caure -de la moto              de la bici           de la mare. Caic perquè freno perquè m'han ensenyat a ...