Saber que la vida es fa sola, que no la pots preveure ni planificar, és això que ens calia aprendre. Que els munts de coses inventades per o...

palpar el cos fins a la cicatriu. amb dits cecs, reconèixer-hi el tacte de la llum d'un estrella morta. fer-ne memòria. que ja no dolga....

Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

  32. «Esperança» és aquella cosa amb plomes - / Que es posa a l'ànima - / I canta la melodia sense paraules - / I no s'atu...

Demano minuts i hores i mesos quan la immediatesa trenca el fil i sembla que no tinguem passat: dies i nits carregats de robins i pedres afg...

My mother forbad us to walk backwards. That is how the dead walk, she would say. Where did she get this idea? Perhaps from a bad translation...

O amor das cousas mancaba como a voz dun can ferido que viña desde moi lonxe. L'amor de les coses feia mal com la veu d'un gos ferit...

De l'altra banda                           dels cubicles on vivim els nostres cossos són xerrics de matalassos. Les parets són paper fi ...

Toques les cordes amb gran delicadesa. Al meu cor sento les notes, els arpegis i una allau de moixaines. De: Escenaris paral·lels.  Connexió...

Rierols daurats s'escolen tartera avall:              orografia del no-ésser.            Or o grafia: fer del plom, or,                 ...

Vas baixar del tren A ritme de blues regurgitat Espargint monosíl·labs, Bufant un vidre pàl·lid, Tímid de vellesa prematura: Amb el...

Llevantada, fúria gel, boira, flama. Estats físics que mesuren la textura de la força que desfermen dues gotes en formar-se dins i fora teu ...

S'enarbora davant la imatge especular, la dramatització d'abandonar la cura, la resistència de la tensió travessada per aquel...

Damunt de l'aigua un crit es desfigura: pont d'esperança. De: Primavera Jordi Sala. L'instant obert .  2015 Prò...

Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

M'agraden les cases velles i els vells amics. No demano al grinyol de la fusta que tanqui perfecte. Ells no em demanen res que no sigui ...

La cangura passa i traspassa. Tu dius que hi vols anar, a Sidney. Jo dic que hi vull anar, a Austràlia. Però ningú no hi vol anar, a noces. ...

Fruita presonera de parets de plàstic, germina de somnis de paper guillotinats. Guaret de suor i violència. Quan el vermell culpable corri p...

desintegra`t cap a dintre perquè el cos parodia un cos antic un antiquíssim rostre i som mirall      d'escriure's sense perquè, sens...

Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...