Quin altar enmig del jardí els àngels us van bastir! -És esvelt i assolellat-. Té per cúpula el cel blau, l'ambient d'excelsa...

Glorieta del jardí, d'esquena a la mar oberta, d'un camí de cirerers coronament i ofrena. En els meus records d'infant és...

A vegades la gent presumim, això és innegable. Potser és una de les petites compensacions que ens ofereix la part difícil de la vida. E...

Què és l'amor, nina, em preguntes? Senyal que no l'has sentit; i amb mes pobres comparances, com te'l podré definir?  N...

El que hi ha a fora té un llenguatge que no sé com llegir: el xiuxiueig del vent mentre abraça les fulles i el carrer, els sons...

Qui ve a cuidar el jardí de la torre tapiada? Qui encén un foc a l'era del mas abandonat? Què ens vol assenyalar l'escala que ...

¿Te'n recordes, Maria, del casal solitari? El safareig dormia sota el tell centenari. Camins silenciosos pel jardí, abandonats...