una ciutat instal·lada només com a poeta només escriure només ser no doble només una recórrer llambordes rebentades de necessitats obviades ...

quan         de bon dematí baixa el primer veí que encara el dia és fosc jo li escolto el trepig temerós              des del llit i el crec...

Pedra que et gastes del frec de la gent. Llamborda del carrer antic, oblidat testimoni de tots els passos. Silenciosa mirada de la vida...

He llegit que Morosini, general, ambaixador de Venècia, volgué endur-se les escultures del frontó del Partenó. Va fer muntar una bast...

D'un viatge recorde l'espessor dels matins, els salts entre llambordes, les olors sorpresa que fan de guia i embriaguen de llum...

Trenca'm l'alba a punta de somriure, i desgrana hores de carrers amples i llambordes brillants, inaugurades per un sol de matí, qu...

Siena a l'hivern em fa retornar sempre a algun passeig per empedrats carrers i per terrats rogencs estenc les ales de ploma fina. ...

A la petita vila, sona el mormol de l'aigua, que recalca, amb bombolles, l'indefinit encant de les hores perdudes. Llambordes ...