Veig aquell arbre i ja les hores nues tenen enllaç en l'aire de la terra. Les enyorances que semblaven mortes bateguen en verdor tremola...

En l'eixutesa morta del cep torcívol el verd rebrota. Bado magranes: degoteja la vida, dolça o amarga. En el capvespre de lleres argenta...

Quin goig antic, déu meu, badar una magrana, despullar-la de vels i menjar-se gra a gra tot el sol de l'Egeu. Quin plaer fresc, amics, a...

Però el més nin de tots,                            mou els fruits, radiant, i en ses mans bellament saltironen i dansen: i quin obrir-se el...

Rosa Joana, rosa galana, mare i cosina, àvia i germana, rosa primera, rosa tardana, flor de paraula, flor filigrana. Ets una casa i un...

la mar floria en roses en magranes en cistelletes verdes ai com floria (Fragment de Les Illes, II) Vicent Andrés Estellés.  Anti...

El nostre cor es comença a badar a dintre la rojor de les magranes. (Fragment) La poesia de Jaume Agelet i Garriga , 2004 ...

Blavegen els estanys. En llur suau estesa                     el cel s'emmirallà. Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!      ...

Potser  li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremolos...

La pressa dels tàvecs aflama el palpís de les magranes. Ara la veu de l'alabatre, ara la veu dels maxil·lars ganuts, trasmuden de ...

A voltes en el cor s'adormen les paraules sense desig de vol com una vida en calma. Hi ha sol de posta i flors en els carrers i una alta...

Retorna l'escampall de fulles seques; els dies, tèbiament vestits, palpen raïms i desgranen magranes. Hi ha un roig als ulls i un suc...