I tot s'arbora: el xiprer, l'olivera, la veu de l'ona que s'escampa al migdia i la nostra esperança. Maria Rosa Font. Tres n...

                              Come varia il colore                               delle stagioni                               cosí gli umor...

La lluna és vidriosa i lleu encara, en el vast crepuscle. Per què no me'n vaig d'aquí? Per què no duc allà baix, pels carrers, la me...

A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum: escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí. Sentors...

Els teus ulls són ocells dins nius ombrívols. Quan jo he tocat l'escorça de l'arbre, s'envolaren cap a mi. Ara em viuen a dins e...

La mar és dels peixos que hi viuen i de la lluna que la mou; les teulades són per la pluja i pel somni del llangardaix; els arbres donen a l...

     A Maria Blasco Font de Rubinat Era al migdia, que amb la veu em tornaves conreus, arbredes, ocells passant, la fràgil eternitat dels ma...

Trobar-se al mig del matí dividint l'alè de l'aire amb les síl·labes dels ulls... Aus de migdia que contemplo, signes que esc...

                 * A migdia quan res no mor més d'una fulla se superposa a la seua ombra Jo estic extraviat en aquest llarg p...

El cel ben serè torna el mar més blau d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que ...

Solca la barca, oh clar amic, bondats extenses del migdia com el record d'una alegria endevinada en temps antic que un instant creu...