Toques les cordes amb gran delicadesa. Al meu cor sento les notes, els arpegis i una allau de moixaines. De: Escenaris paral·lels.  Connexió...

Quan una cançó surt d'un bec,      d'un musell              o d'una boca, ningú no sap què passarà amb les notes. Podrien...

Pardals immòbils, notes d'un pentagrama als fils elèctrics Vola que vola l'ocell i en cada volta perd una ploma Haikus per a infant...

La vida és l'única manera de cobrir-se de fulles, agafar aire a la sorra, elevar-se amb les ales; ser un gos, o acariciar-ne la càlida p...

Ajunta les mans, avui cantarem una cançó.                           Vindrà la mort                            i no et trobarà. Ajunta l...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...

Voleia per l'aire una melodia que no és per a mi. La capto; l'escolto; me n'impregno l'ànima... però queda intacta, no perd ...

La nit cau dolça i freda sobre el cel de ponent, creant ombres fosques dins el mar serè. Dibuixant siluetes d'ocells als núvols tintats ...

Clareja al pati. L'aigua mort sobre l'herba. De sobte, el dia. És primavera. Una nota s'escapa del pentagrama. Tornen al poble d...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Poses adob a la paraula que escultures amb argila de llengua i de paisatge. Més tard quan confegesquis mots un aleteig de frases et dirà si ...

Parlarem de la granota que viu en els aiguamolls; direm que croa bemolls sense saber gens de nota.          (Cançó popular catalana)...

El matí s'ha llevat amb gust de tu. Jo m'empasso la set a batzegades, dono forma al MATÍS del teu perfil, m'abrasa el tast i...

Susanna Rafart. Dies d'agost : notes i dies de terres properes .  2017

                 * A migdia quan res no mor més d'una fulla se superposa a la seua ombra Jo estic extraviat en aquest llarg p...

Són bombolles de so que esclaten en el buit. Són mans que s'obren pas entre gèlides fletxes. Són intenses espurnes d'una tend...

Cap mirada no et pot trair rítmicament inimitable els teus dits són percussions sonores amb l'articulació de les visions que no veus. ...

Tot et convoca a l'enyor. Ella duia també la cinta malva que reconeixes en les notes del saxo. Antoni Vidal Ferrando. El batec...

Tot poema és visible, no explicable. Certament el lector pot  veure  en el poema imatges i conceptes que l'autor de vegades ignora. ...