Dessobre la terra dura anava fent ma drecera. Passava el vent, sorollant la canyes de la riera; el vern era sense fulles i seca la ginestera...

La llibertat és una cantata a la llibertat. Si es creu, o mana creure que és més que un cant, és perquè tan sols no és un càntic. La llibert...

Vent i aigua, la imatge, fora. Crepuscle, incendi, xiscladissa d'ocells en paral·lela línia. Primeres ombres s'abaten sobre el pont....

Collí dos pètals de rosa, un àngel, i els va bufar; un altre, com qui no gosa, amb l'arc iris els pintà. Volo damunt la flor morta, jo, ...

  Evocant tots els qui pateixen els horrors d'una guerra...                    I Els verds del teu paisatge s'han tran...

En els tallers sense llum hem fabricat ocells que no canten estels que brillen però no volen a la velocitat en què cau la llum a la gola del...

Que bo que els núvols viatgin com ho fan, com els vestits llargs dels àngels de la nostra imaginació, o que s'amunteguin per esqueixar-s...

 [...] sembla com si la vida llisqués més fàcilment            en aquests jardins de preservada intimitat.                                  ...

S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin cavalls   corrent per les teulades sabates   frisoses de tocar l'eternitat ni...

Quan tu deies «amor» un ocell s'encenia a cada branca. Prenia foc l'hora exacta, la que calla, la que el pecat el viu però no l'...

Cauen les fulles, els ocells marxen, mengem castanyes a la tardor. Obre el paraigua que ve la pluja. El fred arriba. Adeu calor. Alumnes de ...

M'assec al meu jardí i entenc la vida, la sento i la frueixo a poc a poc, escolto quieta la veu del silenci i bec l'aigua fre...

És més fàcil desxifrar l'alfabet egipci que aquest instant. Impossible saber què significa l'edifici enllà de la finestra, o el gest...

Un sol ocell, molt a prop, va donant cos al silenci. Un únic toc de campana i un plor d'infant. El temps dorm. És bo de creure-ho així, ...

De petita em vaig adonar que les fulles Tremolaven al ritme dels meus pensaments I quan m'allunyava, les tiges de les plantes Es doblega...

Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

Del parpallol batega l'ala fina quan s'és posat en el clot de ta mà. Ne guardaràs la irisada polsina, bes tremolós que t'he volg...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

V aga entre somnis la cançó amb tremolors de melangia. És ressò càlid d'infinit la melodia. Vola dins l'aire la cançó -...