Seure en un pedrís, prefereixo, a perdre la mirada en els escrits. Contemplar i parar l'orella, recuperar l'olfacte, el tacte...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

L'estació es fa més fosca quan s'encenen rectangles de llana i de mimosa. Els vagons de la nit gemeguen als extrems de l'orella ...

Recordo quan em volia arrencar els ulls i la pell i els cabells. Quan em volia esborrar el rostre. Quan els matins eren cops de puny a l...

Un poema jeu a l'aguait Jo hi passo de llarg amb displicència Se'm llança al damunt em xiuxiueja paraules a l'orella em ma...

Filla del meu fill, Belisa, ets lluny però balles dins el meu cor ple de domassos i enjogassat de flautins. Belisa, Belisa Núria, giravolta ...

D'un balcó a l'altre balcó un lloro i una cotorra al veïnat preguntaven qui d'ells parlava millor. Movien tal guirigall, que el ...

un Sol d'hivern i un Sol d'estiu van sortir a passejar per l'arenal agafats de la mà, i al vespre es van fer un petó amb gust de...

ara (més a prop nosaltres mateixos que nosaltres) hi ha un ocell que canta dalt d'un arbre, que mai no canta dues vegades el mateix i en...

Havia nascut enmig del blat i feia petar els dits. El guix blanc creuava la pissarra verda. La rosada, m'ha tombat a terra. Jugava amb l...

Cap a mi i més enllà de mi, abans i després. I entre mi jo, és a dir, paraules, formes indecises que cerquen un eix que els doni pes...

Tot el dia capgirat. Ai, ai, ai, quin mal de cap. Sempre tinc la sang al cap... Amb raó soc rat penat! Vaig per l'horta esperitat a l...

La victòria, la victòria vertadera, no es crida als quatre vents: es canta a cau d'orella. Irene Gómez Diéguez. Intent de poemari . 2021...

les primeres hores de la matinada són esplèndides per la pluja la plenitud de la pluja al cor de la nit el cor de la nit i els galions de la...

Tant de bo la incertesa fos tangible, de color turquesa o de gust agre. La sabria distingir quan em festeja els somnis. Tan de bo els anhels...

*** Estimo aquest poble que viu a contrapèl, que compta cada any com un segle, que infanta, que dorm i que crida, retort i collat a la terra...

Ara puc dir: soc a la font i bec, i bec fins a morir-me de set de voler més no sabent què, que és així com no es mor en veritat del tot...

                                                           (a Teresa Pascual)                                     all which isn't si...

Obre els ulls i desplega la negra pantalla i estén-la del tot obre bé els ulls fixa-hi els ulls concentra-t'hi concentra-t'hi...

Et faré per a mi com un mos de llet batent-me al cor del pit obert. I encara que ja no et xucle la pell, ni l'anell dels meus peus t...