A les palpentes d'una llacuna negra, desmesurada, el cor confon el patac de les góndoles amb cavalls d'aigua. Cada acqua alta inunda...

quan         de bon dematí baixa el primer veí que encara el dia és fosc jo li escolto el trepig temerós              des del llit i el crec...

La pira dels meus dies té una dolcesa estranya, i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. Més bell que cap castell al cim de la muntan...

Era, el teu cos, pedra del sol. Un doble espill, la lluna. La nit, un clam secret. I els braços, en la fosca, un canemàs...

La pira dels meus dies té una dolcesa estranya, i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. Més bell que cap castell al cim de la muntanya...