(Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

Guants i bufandes. Sota els nassos vermells, paraules blanques. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracions: L...

Diu l'escriptor quan se'n va a dormir: demà m'agradaria trobar sota el coixí una nova paraula i poder-te-la dir. De: 35 poesies ...

DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

Soc un assoliment. Travessar el riu pel lloc exacte on no hi ha el pont. Les muntanyes no fan un horitzó sinó promeses joves i inexpertes, m...

Coralls que dansen entre la profunda tela de la queixa, que no cicatritza perquè no té epiteli. I les paraules n'arruguen els laments, i...

Aquí els poemes s'aferren, indòcils, els uns als altres. S'entortolliguen, comparteixen cada batec, la suor freda, els brams d'o...

De matinada, baixen a mar el sedàs mecànic que filtra la sorra. No diguem cap paraula sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes, que ja graviten...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

Aquest és un missatge d'afecte per totes les paraules que han mort en no ser part d'aquest poema. Pesa. Refila l'au, men...

Som naus a coll del gregal, gavelles de veus a lloms d'oliveres, som cep, rem i murtra amb el regust de la paraula escrita damunt la sor...

Quan estic sola, em sento acompanyada de tantes coses! No hi ha paraules de vent, de mar, de flaires... Però les sento. De: Haikus, I...

tirar del fil de les paraules fins a omplir la pàgina blanca. una paraula en porta una altra o una llum o un cric-cric d'insecte dins la...

Oh fills meus escampats com l'herba clara, vàrem ser quatre rius amb cinc afluents i un immens himne d'amor. Qualsevol os ens hauria...

Puc constatar , ves per on, que tinc la memòria substitutiva en una capsa ben tancada, la meva i la dels altres. Només cal polsar algun...

Deseiximent. —Fes teua la paraula, si és que a tant goses. Enric Sòria, dins, Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i con...