Tot allò que puc fer amb imatgesᅳ Mira, he sortit. He sortit: amb imatges. Amb paraules m'has demanat que em quedi. No m'he quedat, ...

Posa les paraules en la fornal de la vida, escalfa-les amb la calor del carbó de la passió, posa-les en l'enclusa del teu temps, aplana-...

                    A Virginia Woolf Cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes. Més enllà del sol viurà...

Perquè crec en les paraules, viatjo cada nit al món del silenci. Rosa Maria Arrazola. Rai . 2014 Pròleg de Maria Antònia Massanet. Premi Ciu...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

Tota paraula espera i arriba als ulls de l'ànsia si escoltes com el vent impulsa cels d'edats estranyes. Alça't, com el xiprer, ...

Cuando ya nada se espera personalment exaltante, mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia, fieramente existiendo, ciegamente afirm...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

Guants i bufandes. Sota els nassos vermells, paraules blanques. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracions: L...

Diu l'escriptor quan se'n va a dormir: demà m'agradaria trobar sota el coixí una nova paraula i poder-te-la dir. De: 35 poesies ...

DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

Soc un assoliment. Travessar el riu pel lloc exacte on no hi ha el pont. Les muntanyes no fan un horitzó sinó promeses joves i inexpertes, m...

Coralls que dansen entre la profunda tela de la queixa, que no cicatritza perquè no té epiteli. I les paraules n'arruguen els laments, i...

Aquí els poemes s'aferren, indòcils, els uns als altres. S'entortolliguen, comparteixen cada batec, la suor freda, els brams d'o...

De matinada, baixen a mar el sedàs mecànic que filtra la sorra. No diguem cap paraula sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes, que ja graviten...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...