El vell que ha hagut de recordar els seus amics que mai no van tornar dels camps, és el pare. Ha plorat als meus braços amb llàgrimes de san...

el vell aprengué l'ofici del pare i aquest del pare de son pare. La construcció de la maneaba requereix la invocació dels esperits dels ...

       Coneixeràs l'autèntica tendresa       encara que no digui cap paraula.                              Anna Akhmàtova Com la mata de...

Damunt del blat que oneja                          com una mar daurada de rígides escumes                          i d'estimats perills,...

És el perill, que em salva. La salut porta risc. M'exposo a estar segura; l'aguait és atrevit i la incertesa, antídot que rescabala ...

En el parc d'atraccions hi amago les meves penes. Quan la roda gira, els colors de la multitud s'unifiquen. La sola imatge d'un ...

Tot el dia capgirat. Ai, ai, ai, quin mal de cap. Sempre tinc la sang al cap... Amb raó soc rat penat! Vaig per l'horta esperitat a l...

En el cor d'aquesta poma hi ha un piset ben arreglat. Amb un cuc bona persona que fa un temps que el té llogat. Hi respira bona a...

Dalt del cingle sobre el pla fèrtil verdeja la terra a camp ras lluny de l'estrèpit  lluny dels grans perills del mar ben de cert:...

Em conhorta explicar, quan semblen lluny, els perills concebuts que m'amenacen: enterrar personatges sota el gruix dels cadàvers d...

Finalment són a destí les meves passes porugues: passen del fred i la nit a l'escalfor benvinguda. Les ombres se les emporta...