Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

Cepat, Déu me val, mig dropa l'esquena, m'aturo al portal de la quarantena.   En ma gorra bruna dues flors hom veu: el desig és l...

  Jo, si pogués redibuixar el món, el desplegaria com si fos un llibre. Escriuria sobre cada un dels seus pètals.            Tan sols mirant...

Aprens amb dol que el viure és general la mort universal els déus eviternals l'Estat dimonial les ciències abismals. En contra d'ell...

Dins de la meua absurditat i en veu molt baixa diré, ara que puc, que soc feliç, fent un discret somriure per a la posteritat. Irene Verdú, ...

Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i no sé quan, ni com, ni què s'avindrà a dir. Si puc te'l duré cap ...

Cos lluminós, tija d'aigua tu vens tot i que els temps no ho permeten tot i que els temps ens separen tot i que són folls i que res més ...

Més enllà de la veritat, la tenacitat: d'aquests arbres nans i molses, enganxats a una roca plana que es creuen les mentides del sol i a...

Com puc trobar-me, dins la nit, havent perdut l'estel on refractar la llum. Com puc ignorar-me, dins la nit, havent rebut la llum on tra...

           I Pur és el cant del poeta que serveix una bona causa Ell bandeja les necròpolis de paraules i imatges Fa fugir les esc...

                                A la meva germana Aconseguires pervenir per propagar els supraespais amb instints i fòsfors. A les m...

Ha extret amb bisturí la paraula del cor de l'invit que li venia darrere, anés on anés per protegir-lo. Li ha agafat la destral, ...

Hom prediu la fi del món, de Calcuta fins a Atlanta. Aquells pobles disposats passaran d'un bot el tràngol, i a la Vall de Josafat, ...

Només puc dir que vinc d'Andròmeda. Quan escric, no penso: sento i escric; el raonament va implícit en el sentiment i és anterior a...

Si poguéssim guardar físicament a la memòria el que hem vist, un cop seques, aquestes vistes, esmicolades, polvoritzades, foren uns ...

La mà d'avui, d'ahir, com un petit retaule, i en la pell del requadre en la ema vulnerable el burí dels teus dits esculpint-hi...

És que vindran, aquesta gent de tors d'acer, conca d'ulls i colzes alats, masses a l'espera del núvol que els doni express...

Miri -va dir Banaka-, una novel·la és fruit de la il·lusòria idea que podem comprendre els altres. Però, què en sabem, dels altres? -Re...