No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

Lluny del país, per estranya contrada, per aquests mars per on he navegat, era en un port, recordo la gentada, negres i blancs s'hav...

Dels errors La nostra precarietat ens fa refusar tot allò que pot vestir d'incertesa les inestables seguretats, encara que...

Els rituals són la vida i la mort dels pobles, l'aire que els obre els pulmons, també el que els dona duresa de pedra. M'agraden...

“...la tensió creativa és la millor arma per créixer col•lectivament...” "...Cap a la mediocritat i la paralització si no aturem aq...

"Els versos són predestinats -malgrat ser poesia- no només a parlar a la gent molt de prop... sinó a cercar el refugi més a...