Em regalima la solitud al ventre. La mare, la mare segona, la mare tercera. La mare, l'àvia, la tieta. Ànima. Entranya. Llàg...

Aleshores fou el fred i la no-llum: era quan la terra era el centre i ho creien i els homes giraven al voltant d'un déu i la suor del tr...

Per sobre les teulades, horitzontal, la ratlla del mar fa de grisalla. Les agulles dels pins pugen en vertical i també el campanar, amb el p...

Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

Se li va ficar la mort a l'ull. De llavors ençà, parpre macabre, té un mirar d'olives en remull: negres, mortes, tristes i aixafades...

La pressió  dels peus contra la terra. Vertical la pau dels vius rememora els morts. Regalima la natura fins a desflorar-se i entre les arre...

V posat sota el clap de sol entre els jocs regalima immòbil tot ell darrere els murs on viuen els pins i els xiprers _____________...

deixa de refugiar-te en els licors de la melancolia exposa't a l'aire tallant del matí tira per la borda tot el llast dels te...

Plujosa regalima records la tarda: la nostra infància d'infants d'orfenat tots els mars totes les llunes el boll que crema ...

Polpa estrellada de coral, regalimes    aigua salada. Manel Menéndez.  Paratges de la memòria , 1997

Blau del cel, lletres d'abril, fumerol de la vesprada, conjugueu el mot gentil que he de dir a l'estimada. Per la...

El refugi del temps, la terra que respira amb un gest mineral. Un horitzó de vida que flueix, incessant, incansable, de blat tend...