De petita em vaig adonar que les fulles Tremolaven al ritme dels meus pensaments I quan m'allunyava, les tiges de les plantes Es doblega...

Vas baixar del tren A ritme de blues regurgitat Espargint monosíl·labs, Bufant un vidre pàl·lid, Tímid de vellesa prematura: Amb el...

Sardanegem mentre la cobla broda les notes del que escolta o vol comptar, unim-nos un cop més dintre la roda i fem que el seu avui tingui de...

                aquesta és la nit que les llunes es giren                               Anna DODAS Passejaré, encara èbria per la metzina de...

Tinc l'ànima del ferro clavada al ritme dels peus. Salva'm, Gargallo! Descús el fil de plata d'entre les meves cames. Fes-me dan...

Per fer un poema necessito un vers que sigui el primer, que tingui el seu què, que imposi el seu ritme als versos següents per tal que junts...

Això era un temple grec en altres dies ーoh, que llunyans!ー consagrat a Demèter. Runes esgraonades ara són. Ahir i avui, el mar, lla baix, b...

No li digueu poeta, a qualsevol que us faci una quarteta. Poeta és qui fa seus en tot moment el drama o l'alegria de la gent i, bo ...

deixar el temps escolar-se entre les paraules. en aquest silenci que compartim naix la veu que ens acosta. de tu a mi creix la mirada co...

Moltes frases té la llengua Anglesa, només d'una he sentit el so, fluixa com la rialla del Grill, forta com la Llengua del Tro. Qu...

Ara ets sensible al ritme del poema, al sobtat canvi d'un traç de color, al dolor d'una absència incomprensible, al raig de llum...

               al Museu Rolin. El cor de la pedra vella guarda una empremta d'ales: Mites? Cultura? Roses, pòsits de sang que esp...

L'oratge esquerp no podia amb el tou de boira, sentiments i emocions barrejats i desordenats, abandonats en la buidor. Poc després a...

Inventem-nos un cant. No són vàlids els compassos que marquen els altres. Inventem un nou ritme amb paraules que, sortides del ...

Estim estrany i curt el xiscle agut de la puput. Conté l'essència primaveral del mascle a punt de sementera. Tot es reté inte...

"Parlen les dones" (Montserrat Abelló) trobar el nou ritme sense context només això trobar només al·ludir senzillamen...

                III Indòmit a la regla i la mesura com poeta gegant de la Natura, el mar desplega sa radiant bellesa, ja plena de dol...

La veig a la cabina, la veu que s'endevina. L'inconscient s'esgola vine, la tarda s'escola a ritme ...

De pedra i de calç em farien i de granit si no fos per aquest cos, i el petó missatger que s'hi envia, bandera blanca. Potser de cl...

¿Quién se evadió jamás a su destino? El mío fue explorar esta extraña comarca.                                       Luis Cernuda No sé ...