Quan creguis que l'aigua t'arriba fins al coll, quan els problemes i les preocupacions, volen ofegar-te, posa't el vestit de ban...

Tot és reduït a runes, Els límits de la misèria obren la porta als vencedors, l'escassetat esdevé fera dins els cossos dels vençuts. Un ...

El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï matemàtiques? Per què, diria. Que dos trossos de pa són més que un, prou que ho notaràs. El m...

De joveneta volia ser   amazona la culpa   un anunci de Martini en què una dona amb vestit de tul recorria la retxa infinita de la mar munta...

Viure és fugir. Viure és fugir i rebotar contra el dubte. Viure és despendre's sense dubtar. Viure és anomenar el que fuig. Viure és esp...

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

El vermell cau sobre les fulles mortes, sobre el vol de les últimes abelles. Els estornells dibuixen geometries fèrtils als llavis de la ter...

Els discursos com un cop sec al ventre. A l'estómac un forat pendent de sobreviure en una emoció asfixiada, pendent de ser descrit. Quan...

Sobtadament, a cops, la imprecisió ens fa lliures. Projectant en la distància entre dos mons, el mitjà erm de l'oblit crònic Sobreviure ...

Pàl·lid el dia ... ㅡel cor hi consenteix. Esquerpa a tota lluita escuro l'aire just i estricte per sobreviure la paraula o la lletra esp...

Una societat en què els drets humans de totes les persones, homes i dones, siguin plenament respectats. Una societat en què tots els p...

Darrere d'una tassa de cafè, enmig d'un hort rosat de mandarines, a l'ombra volandera d'un núvol de llençols, damunt de...

Mirant un documental sobre ossos polars que intenten sobreviure damunt les capes de gel que es fonen Que Déu hagi tingut un pla, no en ...

¿De què deu ser teixit aquest silenci que m'esmalta les nits, i em fecunda les hores amb la més entranyable placidesa? És un silenc...

què en recordarem de tan pobres illes? El kekenu  era un tigre o un cocodril? Era mouakena un rossinyol? S'emplenen de llegendes ...

Oh valentia funeral del setge, bandera que esparraca el foraster! En terra jau, nafrat, el banderer; la mort arriba que el seu mal li met...

Tot el que visc s'assembla a aquell poema que em creix de sobte a dins i s'apodera de mi i em magnifica. No soc jo qui cre...

No sé el perquè. El quan ni el com. Però veurem un dia altres realitats. I, mentre, (de tant en tant): el sobreviure. Pep Lladó, ...