El mestre del silenci va dibuixar una arrel. L'arrel es va estirar en arbre. L'arbre va envair el cel com una aquarel·la humid...

I com que és de casa bona ja demostra gran talent quan l'asseuen a la trona. Posa la primera dent i ja parla, i canta, i pinta, r...

                       Per a Ferran Garcia i el Bar Horiginal Qualsevol lloc és òptim per escriure un poema. Soc a l'avantsala del ...

És el teu coll altiu de marbre, avui, a fora arrossegat pel pas dels segles, el que, com lliri o com nenúfar bell, fetilla els nostres c...

Si retorneu la joguina, espatllada, ens en farem una de nova. I la volem oberta, lleugera i densa com un eBook . Al n...