On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

En allà, en el cel, vols de nigrils volen mentres lo sol s'amaga ja, la marina calma i transparent emana lo sou ventarello lleuger perfu...

Quan bufa el nord, escabellant el saule i rebolcant-se esbojarradament, parla tan fort que tot seguit entaula una conversa d'amics entre...

L'hivern és un record de boira peregrina prenent vistes a l'hora d'emprendre un llarg camí. I la ciutat de l'heura es torna ...

Per arribar a Platja Fonda cal descendir per la llarga escala de pedra. La lentitud esclata com un desfici fosc de mar: hi ha el cos i el do...

En lluita entre tu i la poesia, no em pots pas arrabassar aquesta dimensió de llum, ni enderrocar el dol de la fe perduda, aquesta fe tan gr...

Dones, figuera, quan l'aire rutila, bosses de mel a l'amic i a l'estrany; mar, casa i horta coneix i vigila la teva soca de ...

Vull paraules que es moguin, que surtin i s'enredin. Paraules que no morin ni s'aprimin, ni es perdin. Com versos amb ales bla...

El mestre del silenci va dibuixar una arrel. L'arrel es va estirar en arbre. L'arbre va envair el cel com una aquarel·la humid...

Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament...

Amb vells cristalls rosegues les punxes oblidades del temps: la memòria d'una onada que t'ha deixat el cos tan transparent i l...

Era, amb l'impuls alat dels versos, com l'ocell que travessa el vidre. Volia viure perquè els mots dels altres trobessin en e...

On hi ha parets de vidre enderroquem cortines.          (Els murs extravagants            solen ser honestos). Deixem-nos envair pe...

Amb mots trobats basteixo a poc a poc una fràgil, efímera casa de parets transparents. Poemes que algú, potser                    ...

La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluen...

Sols el glop d'aigua ben transparent i pura desassedega. Joana Raspall. Batec de paraules , 2013

Matí de novembre, ja vols esfullar      l'arbreda sagrada. Oh veu primitiva, aflebida veu      de la comalada, somni d'un pasto...

Amb la grisor d'aquest cel la plata de l'olivera deu semblar toc d'uns pinzells d'una fina transparència. Una mar de p...

...La viabilitat a llarg termini i l'èxit del negoci dependrà de la seva capacitat de gestió del medi ambient i dels riscos socials i...

En el llenguatge narratiu dels escriptors balears, hi trobo sempre el pòsit d'una sòlida llengua de transmissió oral. Hi trobo, clara...