Tota paraula espera i arriba als ulls de l'ànsia si escoltes com el vent impulsa cels d'edats estranyes. Alça't, com el xiprer, ...

La llibertat dels ulls de mirar enrere, ningú no me la pren. La llibertat del gest de la causa que duc no serà mai de sal, tampoc ...

L'ull: una font abundant Però d'on ha vingut? De més lluny que el més lluny de més avall que el més avall Em sembla que m'he emp...

Cuando ya nada se espera personalment exaltante, mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia, fieramente existiendo, ciegamente afirm...

Abans de ser biblioteca va ser un hospital. El sostre superb i gòtic i nau central, voltes i nervis de pedra talment una caixa toràcica de g...

ara mateix hi ha algú que espera en una sala d'hospital mira amb angoixa el pom   aquell rellotge i en els seus ulls ens hi vei...

temo els acords de la cançó que encengui els llums i mati el ball. i em prengui el fuet febril i alat dels braços tous embriacs de n...

Càlida i flonja, la brisa em despentina. Als ulls, la calma. Els pensaments voleien i lliures em sostenen. De: Trobades:  La natura i jo. En...

Van dir-te que la soledat tenia nom d'iglú, que el silenci era el millor vernís per enquistar les pors. Ara, amb la carn foradada, jugue...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

Narcís fa mutis, a Queralbs. Vidre velat dels cotxes, que dormiten, abandonats en un racó de plaça. Tothom s'enfila al tren. Pel...

(...) Tu restaràs, muntanya, però jo passaré com la trista cogullada que, avui, perquè és hivern, i l'ocellada t'ha abandonat per un...

Enllumena l'anvers de la pedra, la part interior de la closca, la semiesfera oculta de l'ull. Desentenebra tot allò que té massa i o...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

            ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

Ara que et veig reflectida, allargada silueta, casa estreta i ocell negre de vol baix, en els bassals, vols dir que romandràs sense esvair-t...