Van dir-te que la soledat tenia nom d'iglú, que el silenci era el millor vernís per enquistar les pors. Ara, amb la carn foradada, jugue...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

Narcís fa mutis, a Queralbs. Vidre velat dels cotxes, que dormiten, abandonats en un racó de plaça. Tothom s'enfila al tren. Pel...

(...) Tu restaràs, muntanya, però jo passaré com la trista cogullada que, avui, perquè és hivern, i l'ocellada t'ha abandonat per un...

Enllumena l'anvers de la pedra, la part interior de la closca, la semiesfera oculta de l'ull. Desentenebra tot allò que té massa i o...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

            ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

Ara que et veig reflectida, allargada silueta, casa estreta i ocell negre de vol baix, en els bassals, vols dir que romandràs sense esvair-t...

Vaig preguntar a la sal pel secret de la seva existència i ella estirà els llavis des de rere el pot de vidre, fetillera rima de deserts, in...

Ser atacat de sorpresa per brises, colors i aromes. Quan l'aire està ple de so, respirem música (si algú esternuda, potser ...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

Sentir només, saber de cada cosa el nom senzill, el simple nom, carícia com de l'abril damunt les noves fulles, mentre la llum de pluja ...

Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

Queda l'esguard, encara no serè, d'uns ulls color de mel. Queda el ressò del pas lleu que ha apartat de mi el teu cos esvelt. Queda ...