Frueixo de beutat sense amanir ni res. Un pedaç de cel blau, més olorós que el pa, l'ombra que va guanyant el fons de la vall, i e...

Idíl·lics nius a platja oberta! Dòlmens curulls de petxines de festa. Transport tranquil de l'onada i del vent... Catifa prenyada...

De la Terra al cel, un, dos, tres,... Sol. Saltem les caselles, Saturn i els seus anells. I el planeta roig, a peu coix...

Il·lumina el parc, donant-li un encant, el teu cos gentil aquí torrejant, tendre i desuet, dessota l'ombrel·la, el profund re...

Per escriure, a més de tècnica i passió, fa falta disciplina. Ponç Pons.  El rastre blau de les formigues , 2014

A la vall closa del poeta, de matinada hi canta el vent, i entre les pedres, la fonteta, amb un delit inconscient. Allà, quin bàlsa...

Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llu...

Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,             capell de flames de l'estiu,       de vegades, amb l'ànima rebeca, m...

Cada paraula és un batec de vida que vol donar-se.  Joana Raspall.  Batec de paraules.  2013

Sheila Sund

El refugi del temps, la terra que respira amb un gest mineral. Un horitzó de vida que flueix, incessant, incansable, de blat ...

Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci....

Si jo pogués influir sobre la fada bona que, segons diuen, regna en els batejos de tots els infants, li demanaria que donés a cadascun d...

Dit de tu el meu nom és un altre: el bell nom que sempre he desitjat. En boca tua fa música la veu i l'escolto encantat. Un al...

Unes noies eixerides m'han vingut a visitar. Amb un ram de margarides m'han volgut obsequiar. Margarides totes blaves...

Aire de maig, no diguis res, que el sorprendrem tot d'una; la meva mà li obre el balcó: Oh, quina olor de lluna! Tota la saba...

Raspall de cabell, que ets negre o vermell, no et posis, si em veus, ¡a sota els meus peus! Ricard Bonmatí.  Estimades feres. ...

Salvador Espriu ens ha llegat un món literari bastit al voltant de tres mites: Sinera (Arenys de Mar), amb el seu entorn de poble marine...

... món que ampliem com a camp de visió i reduïm com a espai d'experiència viva. Passejada, evocació, contemplació, imatge, llengua...

Tocant al cel, al fons del pou, al llit, a la tomba o al pis, ni déu no ens pot empresonar, que el cel ens dona el seu mannà cada matí, ...

-Tu saps què és la pau? ... -Seria una cosa així com l'abundància  de béns per a tothom, el progrés de la cultura, la sanitat, el ...

Unes mans roges sobre el piano. Bata esllanguida. Vals convulsiu. Obra de lassos santideguixis, Wagner s'irrita, Mozart somriu. ...

No som lliures de pensar el que volem. Pensem el que sentim.                                    Mompou

Pintura: Big Julie 1945 per Fernand Léger

Suprem recolliment en tu reposa oh marbre afaiçonat de claredat. L'ala del pensament és la que et posa més que dolor, tri...

Jo sóc un vers que sols en tu pren vida. En un sol vers es pot dir tantes coses! Cal encertar-ne els mots justos i el c...

Oh serena de la mar, ara que la gent reposa! L'estimada que jo tinc és a l'altra part de l'ona. Una nau que se n'hi va...

Quan per la vall del vespre descendim per l'autopista cap a la ciutat, les fàbriques encenen mil llumets, batega tot i tot és a...

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,     ignorant cap on van, amarats d'un perfum de terra molla     i d'un errívol...