més feliç que els uns i els altres és el qui encara          no ha nascut.                     ECLESIASTÈS, 4.2 Aquell qui encara n...

Xarxes o pells, colors de llum, clivells, ordit de fulles. L'aire silent, un bleix, una onada de pedra, els negres glops d'un foc an...

Ressegueixo els teus peus amb un gest de tendresa, n’intueixo els camins i les nafres, els freds i les fatigues, duent-te enllà de tu, ...

Escala de la llum enlaire, enfiles un a un tots els estels, la dansa dels absents, nàufrags de rostres, reescric amb tu les lletres des d...

«L'ànima de l'univers [...] s'assembla a l'ànima d'un gran arbre que, sense fatiga  i silenciosament, en governa la...

Com un bosc de ribera, teranyines d'arbres indecisos en una dansa lenta allunyen la ciutat del pas plàcid de l'aigua ― mo...

        I Raja la lluna un doll de llum entacada d'estrelles. El vent perfuma l'ombra d'aromes d'aigua. La nit bat...

                    On eres tu quan vaig crear la Terra?                                                     Targum de Job               ...

El mar es deixa, humit, un bes sobre la sorra, se n'allunya i s'hi acosta, i un altre bes encara. I un altre bes d'escum...

T erra, pols, plasmació del foc, recer de mars, matriu dels minerals, sitja del gra, aljub de l'aigua de la pluja, nodridora de ...

                                        Per a Mayte Vieta El mar és un retorn. Matriu i sepultura, gira el seu rostre d'horitzó c...

                      Per a Joan Hernàndez Pijuan                    I T' empeny, càlid, el vent i allargues una mà perquè el tac...

R essò de veus llunyanes, transparències, núvols de fulles primes que, blaves, suren, s'embaulen i davallen sobre el mirall de l...

                  Per a Jordi Pujol Et solca, el temps, els ulls i aprens a reescriure l'horitzó. Ferit i tanmateix àvid de ser; ...

                              A la sombra de tu vida                             quiero detener mi tiempo.                             MAN...

          I Badava els ulls i m'adonava d'unes ombres vagues, la vida enllà de mi.          II M'embadalien el sos...

Ones roges, capçades que escriuen una alba de coure que s'allarga, brases de terra, lava de fulles que avança arreu del bosc. S...

El cel empal·lideix de tanta llum, la mar va resseguint la sorra, rere el verd dels xiprers la terra bruna i els vells cims escarits. ...

Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llu...

El refugi del temps, la terra que respira amb un gest mineral. Un horitzó de vida que flueix, incessant, incansable, de blat ...