Entre les mans la vida s'arrecera, estampa a l'aire un gest obert de cossos que s'enllaçen, la dansa que batega al ritme de les ...

         més feliç que els uns i els altres és el qui encara          no ha nascut.                     ECLESIASTÈS, 4.2 Aquell qui encara n...

Escala de la llum enlaire, enfiles un a un tots els estels, la dansa dels absents, nàufrags de rostres, reescric amb tu les lletres des d...

Com un bosc de ribera, teranyines d'arbres indecisos en una dansa lenta allunyen la ciutat del pas plàcid de l'aigua ― mo...

                    On eres tu quan vaig crear la Terra?                                                     Targum de Job               ...

El mar es deixa, humit, un bes sobre la sorra, se n'allunya i s'hi acosta, i un altre bes encara. I un altre bes d'escum...

T erra, pols, plasmació del foc, recer de mars, matriu dels minerals, sitja del gra, aljub de l'aigua de la pluja, nodridora de ...

                                        Per a Mayte Vieta El mar és un retorn. Matriu i sepultura, gira el seu rostre d'horitzó c...

                      Per a Joan Hernàndez Pijuan                    I T' empeny, càlid, el vent i allargues una mà perquè el tac...

R essò de veus llunyanes, transparències, núvols de fulles primes que, blaves, suren, s'embaulen i davallen sobre el mirall de l...

                  Per a Jordi Pujol Et solca, el temps, els ulls i aprens a reescriure l'horitzó. Ferit i tanmateix àvid de ser; ...

                               A la sombra de tu vida                             quiero detener mi tiempo.                             MA...

          I Badava els ulls i m'adonava d'unes ombres vagues, la vida enllà de mi.          II M'embadalien el sos...

Ones roges, capçades que escriuen una alba de coure que s'allarga, brases de terra, lava de fulles que avança arreu del bosc. S...

Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llum....

S'asseuen a parlar, per trobar-se en els mots, els vells ponts transparents, perquè dansin les veus dins la casa de l'aire La ...

D'un llibre estès, el gest vermell de sang que esdevé flor, la rosa oferta que aculls com una mà que, generosa, es lliura. Sant Jo...

De la terra que s'obre, de la tija espiral que s'enlaira, de mans xopes de llum, d'uns ulls lents dins la nit d'una arom...

Hem llevat l'àncora, tracem camins al mar, anem a l'orsa amb el velam encès. A l'arbre mestre un cos esvelt de dona, pàt...

La llum es despentina; va deixant al teu cos ombres llargues, nueses. Com un bes t'amanyaga i els vells límits s'aprimen. El...