Aquesta nit escolto el vent on xiula el crit de tots els homes que ja han mudat la pell d'infant i ara no poden riure en somnis. Quin fred -em dic- quan sento el Temps apilar anuncis de flors tendres, cremar en focs tebis de tardor un parpelleig de primavera. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
27 de novembre 2010
El vent
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
flors,
fred,
Grau Ros [Teresa 1959-],
primavera,
silenci,
tardor,
vent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada