Miralls i núvols al gris del cel i al gris del mar El fum i les sirenes i el fosc dibuix dels estibadors del moll Les grues mouen el bec Remolcadors i gavines Aquell vaixell tan negre qui sap d'on ve? Aixeco els ulls al cel el sol és nou cada dia 1952 Albert Ràfols-Casamada. Signe d'aire : obra poètica, 1939-1999, 2000 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
16 de setembre 2012
Moviment del port
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
cel,
gavines,
núvols,
poesia de la memòria,
port,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
sol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada