A la meva mare
He vist en el fons
dels teus ulls,
tant d'amor
i el dolor
punyent
de veure que
endebades havia estat
el teu parlar,
i el teu fer.
I t'abocaves tant
dolçament, com sols
tu ho sabies
pels vells camins
que et restaven
fidels.
La vella casa sota l'ombra
espessa, els geranis que
regaves lentament i
aquell llibre que sempre
rellegies.
I tu, allí,
asseguda de cara a la finestra
tot esguardant-te les mans
que senties inútils
i cansades.
Montserrat Abelló. Poemes d'amor : antologia. 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada