En el silenci de la nit

Bella és la nit
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.

Dolça és la nit
quant los ulls no dormin,
les ombres se fan més escures,
són negres los pensaments.
Los records més feus
arriben tots a la ment,
a ulls oberts aguardem lo maití
en el silenci de la nit.

Dolça és la nit
si és estrellat lo cel
i una creatura innocent
dormi al bressol, com un àngel.
I si ella entre nit
se desperta plorant, assustada;
al sou cor l'estrinyi la mare
nel dilenci de la nit.




1989    Secció B: 2a ex equo

Felicina Di Napoli

Es troba en el llibre:

Atzur, or, verd i vermell : los poetes del Premi Rafael Sari (1984-1995). 2009. P. 38