El carrer, que sigui ample -amb senyals sense tatxar-hi les pilotes. L'aigua, corrent -però font avall. La llum, pel dia i, de nit -la lluna. Aprendre a guisar estofats. Saber-se cosir els traus i plantar una tomaquera. Que ningú 'gafi atacs de nervis perquè la taula ens balla. I a les cases, per favor, que hi visqui gent -i no el silenci terrorífic de l'espoli. Ningú no ens representa : poetes emprenyats. 2011 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
22 de març 2013
de l'ordenació i els pobles
Etiquetes de comentaris:
aigua,
casa,
ciutats,
cooperació,
llum,
lluna,
ordre,
persones,
poble,
poesia sostenible,
poetes emprenyats
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada